Triomf a l'ESPA: La Història d'Èxit de Joan

 

Joan acabarà demà, dia 27 de novembre, l’assignatura d’anglès de 3r d'ESPA. Un temps rècord si tenim en compte que va començar l’1 d’octubre. Però, comencem pel principi. Per tots aquells que no sabeu què és allò de l'ESPA i el perquè dic en “temps rècord”. L’ESPA és l’educació secundària per a persones adultes. El títol que s’obté, igual que a l'ESO, és el de Graduat en Educació Secundària Obligatòria. Normalment es realitza als centres d’adults. Acudeixen majors d’edat o alumnes de 16 anys amb contracte de feina i que, pel seu horari laboral, els impedeix anar a un IES. També acudeix gent que va cursar l’antiga EGB i que, si ara volgués continuar estudiant, hauria de completar 3r i 4t d'ESO. A les Balears hi ha dues modalitats. Una d’elles és presencial i l’altra és semipresencial. Totes dues tenen una durada d’un quadrimestre, és a dir, cada curs de l’ESO són 6 mesos. A més compta amb beques per als aturats, de manera que en un curs escolar pots rebre la quantitat de 3408 euros. En el cas de Joan, la modalitat triada ha estat la semipresencial. En el seu cas concret, ha de fer tot 3r, sis assignatures, ja que no té res convalidat. Cada assignatura consta de quatre o cinc temes que l’alumne va realitzant al seu propi ritme. Quan acaba un tema, s’examina i, si aprova, passa al següent. Una vegada acaba tots els temes, l’assignatura queda aprovada. És per això que dos alumnes que comencen el mateix dia poden anar per unitats diferents o acabar en anys diferents. Allò important és que tot el que acabes ja queda aprovat i, si abandones o només fas una assignatura, després no has de tornar a cursar-la. El secret està en l’organització i autonomia. Molts van ser els que van acudir a la meva presentació de tutoria el primer dia de classe. Molts han estat els que han desaparegut, molts els que han decidit dedicar-se a una o dues assignatures i molts els que han decidit acabar el curs en sis mesos. Tots tenen els seus motius i històries personals per haver decidit una cosa o l’altra. El cas de Joan, al igual que altres, és un cas de voluntat i esforç. Voluntat perquè pels matins treballa en una empresa de frigorífics i a la tarda ve a totes les tutories que oferim. Esforç no només perquè ha de conciliar la vida familiar, sinó també perquè fa molts anys que no ha estudiat i és una tasca àrdua tornar a reprendre els estudis. Així doncs, ell des del principi ha tingut clar que és fàcil treure l’ESO si un s'organitza bé. Demà acabarà l’assignatura d’anglès. Li vaig comentar que anàvem a molt bon ritme en la meua assignatura i que es dedicara a altres que li costaven més. Em va respondre que des del primer moment que va veure que va treure bona nota a la meva assignatura es va animar a continuar amb totes endavant i acabar-ho en sis mesos. Volia aprovar la meua aviat perquè li donava satisfacció personal tenir alguna matèria aprovada. Així serà i segur que per febrer acaba el curs. Aquest esforç i satisfacció personal no només li permetrà estudiar el cicle formatiu de Grau Mitjà que ell vol, sinó que també serà un candidat per rebre el Premi d’Educació de Persones Adultes que atorga la Conselleria d'Educació i Universitat de les Balears. De fet, els premis del curs escolar 22-23 s’entreguen demà. Com va dir Silvia Ixaurrondo a l’entrega dels Premis Ondas 2023 “... Els premis serveixen. Serveixen i molt. Són un reconeixement. Els premis són un suport. Els premis són un escut. I els premis són un impuls per poder arribar molt més lluny...” Esperem que aquesta història de Joan i tantes altres d’èxit que se sentiran demà al lliurament de Premis de l’Educació de Persones Adultes motivi i inspire a tantes i tantes persones que no tenen l’ESO a aconseguir els seus somnis

25 N

Avui a la classe de A2 d'anglès, hem realitzat una breu activitat de mediació. Quatre alumnes han sortit al passadís del centre, on teníem una petita exposició preparada per la comissió de convivència. En català, s'explicava la raó d'aquest dia i la simbologia del llaç de color lila. Cal destacar que el 50 % dels alumnes que assisteixen a aquests tallers no són de nacionalitat espanyola, i han agrait que els seus companys els expliquessin el contingut del cartell a l'entrada de l'escola. Posteriorment, hem parlat de les dades oficials i no oficials sobre el nombre de víctimes. Finalment, hem llegit i comentat el següent text que vaig escriure fa uns anys sobre la violència de gènere https://anemacostureta.blogspot.com/2020/11/gender-violence.html

Dia de les Verges

 

Celebrant la Graduació a l'Escola d'Adults: Reflexions sobre la seva singularitat

No recorde haver fet cap festa de Graduació a l’escola d’adults des del curs 2007-2008. Ahir i després de tant de temps vam fer una petita celebració. Va ser escasa la presencia de l’alumnat que obtenia el Graduat Escolar. Açò és un fet bastant curiós ja que a totes les festes de Promoció/Graduació predomina el bullici d’alumnes i de famiílies. Donant i donant-li voltes, he arribat a les següents reflexions sobre la singularitat d’aquesta situació.

El ritme individual de l'alumnat: 

L’alumnat que assisteix a l'escola d'adults ho fa al seu propi ritme. A diferència dels alumnes més joves, que solen seguir un pla d'estudis estable per a tot l'any, molts estudiants adults opten per prendre assignatures soltes, ajustant la seva formació a les seves necessitats i compromisos personals i laborals. Això pot explicar per què resulta difícil reunir un grup de graduats en una única celebració. 

Diferents quadrimestres en la promoció: 

Un altre factor a considerar és que molts alumnes adults ja han aconseguit promocionar en febrer ja que es tracta de cursos quadrimestrals. 

Compromisos laborals i turisme: 

L'entorn laboral també influeix en la participació dels alumnes en les festes de graduació. Molts d'ells són adults que treballen o estan a punt de començar a treballar en una zona eminentment turística.

Malgrat la reduïda assistència d'alumnes que van obtenir el Graduat Escolar en E.S.O, l'acte va ser una celebració especial que va servir per reconèixer els esforços i els èxits individuals de cada alumne. En definitiva,va ser una oportunitat per celebrar les metes aconseguides.

Contrastar informació

Recull frases gramàtica anglès prova d’accés Grau Superior

El meu primer contacte amb les escoles d’adults

El meu primer contacte amb les escoles d’adults va ser per ma mare. Va quedar vídua molt jove i es va apuntar a l’escola municipal. Jo li demanava què feia allà. Ella em deia: “m’ensenyen a comptar i escriure.” Jo li replicava : “ però si a tu ningú t’enganya en els comptes”. Ella amb un repentí brillantor als ulls em contestava: “ Ja, però la professora com veu que en sé em diu que ajude a les altres”. Allò la feia feliç. Veure que era útil la feia molt feliç. Cada divendres quan jo tornava al poble després de passar la setmana estudiant a València li demanava què havia fet: “ Estem fent manualitats” “ Ara la mestra vol ensenyar-nos a llegir en valencià” “ Aquesta setmana ens han dut a la Casa de Cultura a usar ordinadors” eren les respostes que obtenia El segon contacte va ser per una amiga. Els dos havíem fet BUP i COU junts i després vam anar a estudiar a la mateixa Universitat. Quan vam acabar, a ella la van contractar a la mateixa escola d’adults on anava ma mare. Jo vaig marxar com a professor de secundària a Balears. Quan en vacances ens tornavem a veure pel poble em contava que preparava gent per l’ESO i també preparava els examens de la Junta Qualificadora. M’explicava tot un món desconegut per mi. Ella estava molt contenta d’haver conegut les escoles d’adults. Després i amb el temps, vaig aprovar oposicions i havia de demanar destí. Al llistat em van aparèixer els CEPA. No sabia ben bé què eren. Com que al costat de l’ IES on jo treballava hi havia una escola d’adults hi vaig anar en un pati a informar-me de l’oferta formativa i què feien. M’ho van explicar tot molt bé. Encara tinc el dubte si pensaven que jo era un futur alumne…El resultat és que em van donar la definitiva a una escola d’adults en la que encara hi som. Ma mare amb el temps, ja no podia desplaçar-se fins l’escola. Ho intentava. Caminava un poc i per tornar telefonava a la meua germana perquè la vinguera a buscar en cotxe. Després ja ho va deixar definitivament. Cada vegada que torne a casa veig amb certa nostàlgia els dossiers que va fer. També tots els colors que tè a un armari i que ja ha aparcat definitivament. Ara sols fa “ encreuats”. L’únic contacte que té amb les escoles d’adults és el que li conta la veïna. L’altre dia va venir a casa i ens deia que hi ha molta gent a l’escola, que hi ha moltes nacionalitats, que tots saben molt i que els hi duen plats dels seus països que estan molt bons.

EL DISCURS DE LA REINA

El discurs de la Reina tenia tots els ingredients necessaris però no va quallar. “¿Cómo están? Me asomo un momento a sus casas este sábado especial para hacerles una confesión...” Ahir em va agafar per sorpresa sentir estes paraules i veure a Letizia obrint l’Especial 50 anys d’Informe Semanal. Sabia que aquesta aparició duraria pocs minuts i volia prendre nota de tot el que deia i com ho deia. No obstant, l’atenció se me'n va anar a l’estanteria blanca amb llibres multicolors, al seu tratge fucsia, al jardí i als pins.Després va anar al seu llenguatge corporal i al constant moviment de les mans que em recordava al del seu marit. Finalment ja em vaig poder centrar en el discurs propi. Tot i això, continuava perdent-me i tornant a agafar el fil. Era massa informació per digerir. La periodista tractava d’embotir massa temes en tan sols tres minuts. Va parlar de la seva experiència personal com a substituta, els seus somnis, el que ha suposat el programa per tots els espanyols, la rigorositat, honestedat i credibilitat del programa, l’equip darrere de tot, l’apel·lació als records que cada u de nosaltres tenim, Omayra i el 13 anys de ambdues, reporters que després van treballar amb ella i un constant donar les gràcies per tot. Era el mateix discurs de sempre amb el mateix to de veu però canviant a l’home per la dona. Vaig poder comprovar que un discurs molt bo queda eclipsat per l’escenografia, les presses i el voler massa perfecció. A la Reina se li va oblidar el més bàsic: “Make everything as simple as possible, but not simpler.” que deia Einstein.

Accés UIB majors 25 anglès

Accés UIB major 25 anglès. Els exàmens ja són aquí. Al següent enllaç pots fer un Kahoot per una darrera pràctica. Kahoot model examen anglès majors 25 UIB Recorda tots els darreres consells i les frases “gracioses” que hem estat repassant aquests dies (used to, preposicions, incontables)

Beques MEC 2023-2024

Sabies que també pots demanar beca per a la preparacio de proves d’accés?

" Teatro, lo tuyo es puro teatro"

La darrera obra que he vist al teatre va ser ahir. Vaig anar a l'Auditorium de Palma a veure la versió de Javier Hernández de "Los Santos Inocentes". La setmana passada també vaig anar a veure "Ser o no ser" amb Juan Echanove. Feia temps que no anava al teatre pero sí que recorde que la sensació que tinc de la darrera i primera obra que he vist a la meva vida era totalment diferent. La primera que recorde és "La Cantant Calva" de Ionesco. Ens van dur quan anavem a secundària. Sols havíem de caminar uns pocs metres des de l'escola fins la Casa de Cultura. El camí va ser resultar d’allò més agradable ja que era de les poques vegades que sortiem de l'aula, anàvem amb altres classes i, a més,començava el "caloret valencià" típic del mes de març. No varem pagar res. En aquell temps La Generalitat Valenciana apostava pel teatre i subvencionava la majoria d’obres. De fet, gràcies a açò vam gaudir de moltes obres i actors com “ El Brujo” o Mary Carrillo a un poble de només 7000 habitants. A partir d’ahí vaig començar a aficionar-me a anar a veure representacions. Llegir em costava més ja que a l’escola sempre ens feien llegir obres de venjança i honor. Més tard, durant el període universitari vaig descobrir que hi havia obres escrites per ser representades, obres escrites per ser llegides i obres escrites per ser televisades. Va ser una època on vaig consumir molt de teatre i inclús vaig descobrir la famosa quarta pared a un cotxeria de “ El Carme”. També va ser quan vaig llegir "Rosencrantz and Guildenstern are dead" que em vaig reconciliar amb els clàssics. Aquesta obra narra els successos de "Hamlet" des del punt de vista de dos personatges secundaris. Em va agradar i vaig tenir la necessitat de llegir" Hamlet". Ahir, tot i que l'Auditorium estava ple de gom a gom, la sensació va ser totalment diferent. Només entrar a la sala fucsia em va envair un fort olor a humitat i a vellea. No m'atreveixo a dir la mitjana d’edat però crec que jo era una de les persones més joves d’allí. Està clar que dur grans companyies a Mallorca és car però hauríem de ser capaços d'apropar el teatre a tots els públics, no només als que se'l poden permetre. Demà dia 27 de març serà el Dia Mundial del Teatre i hem de seguir lluitant perquè que es facen realitat els dos temes tan diferents que reivindiquen les dues darreres obres que he vist.

Inscriu-te. Participa. Triomfa

¿ y si un trozo de madera descubre que es un violín?

¿Y si un trozo de madera descubre que es un violín? Que cegado por el miedo, no escuchaba su música interior. ¿No merece el empeño de ser tallado? ¿No debe ser moldeado y encontrar así su propia felicidad? O debe pasar su vida apilado en un pilón, esperando con sus compañeros ser quemado, por el fuego del tiempo… ¿No es la vida ilusión? ¿No es la vida oportunidad? O sólo la conformidad de muchos, o el desencanto de regirnos por los ejemplos de lo ya vivido. Pobre trozo de madera… en triste día descubre que es un violín. Ahora duda su suerte, se cuestiona su existencia, se exige un sueño. El invierno se acerca, el fuego lo espera. si no se decide, formará parte él. ¿Y si lo intenta y fracasa? Nunca sonará bien. Pero al menos podrá decir que fue violín, y no leño, de un fuego que no era eterno. (Arthur Rimbaud – Poeta Francés 1854 – 1891)

#8M

Demà dia 8 de març a l’escola d’adults les dones de totes les edats compartiran experiències i reflexions. Construirem relacions positives i fomentarem un ambient de suport i empoderament. Per què cal celebrar el Dia Internacional de la Dona a l'escola d'adults? Perquè és una oportunitat per reconèixer les contribucions de les dones a la societat i als sectors professional i educatiu. També per conscienciar sobre la desigualtat de gènere i la discriminació que sofreixen les dones en molts àmbits de la vida. Què més pots afegir?

Activitat DUA

DUA

Per als alumnes amb dificultats d'aprenentatge, seria útil utilitzar una infografia interactiva com a recurs educatiu digital. Les infografies interactives són visuals, atractives i fàcils de comprendre. També proporcionen informació clara i organitzada, que és important per als alumnes amb dificultats d'aprenentatge. La tasca que proposaria als alumnes seria crear una infografia interactiva sobre un tema relacionat amb l'anglès: gramàtica, vocabulari o pronunciació. Això els permetria aprendre sobre l’assignatura i treballar també habilitats com poden ser la investigació, la creativitat i la comunicació. Per a la creació de la infografia interactiva, els alumnes podrien utilitzar una eina en línia com Canva o Piktochart. Aquestes eines ofereixen plantilles fàcils d'utilitzar i personalitzables, així com una gran varietat d'elements gràfics per a la creació de la infografia. Una vegada que els alumnes hagin creat la seva infografia interactiva, podrien presentar-la als seus companys de classe i compartir les seves experiències i coneixements. Això també els permetria practicar les seves habilitats de presentació i treballar en la seva confiança en si mateixos.

La importància de les beques.

Vaig acabar 8é d’EGB en 1988. En aquell temps, si volies continuar estudiant, havies d’anar fora. Va donar la casualitat que aquell any van fer una extensió d’un institut al nostre poble. Molts varem poder estudiar ja que no suposava tant de gasto. Sempre vaig demanar beca, no era gran cosa però gràcies a eixa beca i les meues notes, vaig poder anar a estudiar francès a França durant 2 estius. A l’acabar COU ( 2n batxillerat), i amb la meua matrícula d’honor i el 10 del selectiu en llatí, volia fer Clàssiques. Em vaig tirar enrere perquè no podia permetrem estudiar una carrera i després no trobar feina. Vaig decidir anar a València on es podien agafar les assignatures comuns de Filologia Hispànica, Valencina i Anglogermànica. Ja decidiria més tard quina faria. Va arribar la Beca. 500000 pessetes. No era el que esperava, era molt més. Es tractava d’una beca compensatòria. Amb això, el que em donaven els meus avis i la comprensió dels meus pares i germans perquè era l’únic que no treballava, vaig poder viure a un pis amb 4 companys del poble. Quan pensava que em decantaria per Hispàniques perquè mai podria viatjar a Anglaterra, vaig decidir so.licitar la beca Erasmus. En aquell temps no hi havia moltes. Me la van donar. No eren massa diners però juntament amb la compensatòria de l’Estat i un altra que otorgava als millors estudiants de la Comunitat Valenciana la desapareguda Bancaixa, vaig poder marxar cap a Cardiff a fer 4t. Quan he vist aquesta setmana que l’Estat espanyol donarà més diners als alumnes que han de residir fora del seu domicili familiar, m’ha vengut al cap la sempre present trajectòria personal. No solament es tracta de ser bon alumne, constant i perseverant, necessitem l’ajuda del Govern per fer realitat els nostres somnis.

Proves d'accés a grau superior Balears

WRITING. Write about a film you have recently seen. Write about the director, actors and actresses, the plot and why you liked it or not (Write about 100 words). (3 points) I recently watched the film "The Power of the Dog," directed by Jane Campion. The movie features an all-star cast including Benedict Cumberbatch, Kirsten Dunst, and Jesse Plemons. The film is set in Montana in the 1920s and follows the story of a wealthy rancher, Phil Burbank (Cumberbatch), who develops a complicated relationship with his brother's new wife, Rose (Dunst). I was thoroughly impressed by the film's direction, cinematography, and acting. Campion does a fantastic job of building tension throughout the movie, and the performances by the actors are truly remarkable. Overall, I would highly recommend this film to anyone looking for a thought-provoking and beautifully made drama. The film explores themes of masculinity, power dynamics, and societal expectations in a captivating and nuanced way.

S'acosta la prova d'accés a Grau Superior per poder fer un CFGS. Tots anem a l'examen però deixem la part de la redacció en blanc. Son 3 PUNTS. Per la meua experiència si deixem aqesta part sense fer, el més segur és que tampoc tendrem un mínim de 5 a la resta de l'examen. Així que anem per parts, és molt fàcil: 1. Son 100 paraules. Com heu vist al model açò no és massa. Simplement responent al que ens diu l'enunciat ja ho tenim fet. 2. Això sí, hem de seguir un ordre i estructura : Introducció, cos i conclusió. 3. No oblideu els connectors o linking words . "First", "Second", "Then", "On the other hand", "However", "Moreover" " In conclusion" 4. Sempre son els mateixos temes ( podeu vore els diferents models d'examen a la pàgina de Conselleria) . No ens preguntaran coses de les que no puguem dir res. 5. Allò important, tant si aneu a classe o ho prepareu pel vostre compte, és fer pràctica. Podeu vore totes les preguntes de gramàtica resoltes al següent enllac.

The new adult center in Calvià helps to increase the visibility and prestige of adult education.

For many years, the adult school CEPA Calvià has been teaching in apartments provided by the local government. The main characteristic of adult schools is to make do with what is available: old primary schools, unused buildings, sharing spaces with high schools, and so on. Finally, on February 17th, we will inaugurate the first fully new adult center in Mallorca. The building has innovative infrastructure and spacious, multipurpose areas. This center marks a significant change not only for the Calvià municipality but also for adult education. First, it will be an open and rooted school in the community. Its strategic location next to a sports complex, athletics track, commercial area, and easy access zone makes it easily accessible to everyone. Second, it will bring together all primary, secondary, and vocational education teachers in one physical space, allowing them to work together to strengthen the school by providing contextualized solutions centered on people. Another advantage of the new space is that it will allow us to increase agreements and collaborations with other institutions and businesses. The most important aspect of the new building is the coexistence of formal education (ESPA, Initial Teaching), non-formal education (preparation for access to vocational training and university, language, and computer workshops), and technical training programs in nursing, care for dependent persons, and social integration. This coexistence facilitates a natural transition from one program to another and contributes to creating a strong sense of belonging to the center. It also favors participatory attitudes and facilitates the process of inclusion and social cohesion, as stated by José Palós. Additionally, we hope that this new location will not only reduce absenteeism but also attract new students of all ages. We are a center that adapts to new demands, realities, and situations. We want to offer a diversified, updated, and competency-based education that provides educational, training, and social responses. We are all familiar with stories of success such as "Studying a vocational program as an adult has changed my life," "I can do a video conference with my children" and "My self-esteem has improved." These are precisely our priorities: to improve working conditions, promote active aging and and literacy. In short, the new facility will serve to transform a scattered and fragmented school into a cohesive and united school. It will be a school where different studies, ages, nationalities, interests, and motivations coexist. It will be a benchmark for other centers. It will be a lively place. It will be a place where we inspire, excite, and, above all, generate bonds. It is clear that the new facility will help us greatly, however, it is in our hands to make the content as relevant as possible.

El nou centre d’adults a Calvià ajuda a visibilitzar, prestigiar i unificar l’educació d'adults

Durant molts d’anys el CEPA Calvià ha estat fent classe a uns apartaments adossats cedits per l'Ajuntament. I és que la característica principal de les escoles d’adults és viure de prestat: antigues escoles de primària, edificis en desús, compartir lloc amb algun IES i un llarg etcètera que millor no recordar. El proper dia 17 de febrer, per fi, inaugurem a Mallorca el primer centre d'adults de construcció totalment nova. És un edifici amb espais amplis i polivalents i amb una infraestructura innovadora que ha estat possible gràcies al finançament de la Conselleria d’Educació i de l'Ajuntament de Calvià. Si bé tots estem totalment d’acord amb la frase de Quevedo “Nunca mejora su estado quien muda solamente de lugar y no de vida y de costumbres”, cal dir que aquest centre implica un canvi grandiós. I això, no solament per al municipi de Calvià sinó per a la gran desconeguda formació de persones adultes. De fet servirà per visibilitzar, prestigiar i unificar la formació permanent d’adults de la zona. En primer lloc, serà una escola oberta i arrelada a l’entorn. Ho serà per la seva ubicació estratègica ja que està al costat del poliesportiu, pista d’atletisme, zona comercial i, a més, és zona de fàcil accés. En segon lloc, este agrupament farà possible que tot el professorat de primària, secundària i FP del centre compartisca un mateix espai físic que abans no teníem. El claustre podrà així doncs treballar a enfortir l’escola aportant solucions contextualitzades centrades en les persones. Un altre avantatge del nou espai és que ens permetrà incrementar els convenis i col·laboracions amb altres institucions i empreses. Aquest darrer fet és clau, ja que cada vegada van més de la mà les relacions empresa-escola en l’àmbit de la formació d’adults. A més, i en la meva opinió, allò més important del desitjat edifici és la coexistència de formació formal (ESPA, Ensenyaments Inicials), educació no formal (preparació proves d'accés a FP i a la Universitat, i tallers d’idiomes i informàtica) i els Grau mitjà de Tècnic d’auxiliar de cures d’infermeria i Tècnic en Atenció a persones en situació de dependència, així com el Grau Superior d'Integració social (acabat d’implantar). Aquesta convivència facilita que hi hagi una transició natural d’uns estudis als altres. A més, el fet de coincidir diferents estudis en el mateix espai contribueix a crear un fort sentiment de pertinença al centre. Com bé diu José Palós afavoreix les actituds participatives i facilita el procés d’inclusió i cohesió social. Per altra part, esperem i desitgem que aquesta nova ubicació ens ajudi no sols a minvar l’absentisme sinó a atreure nou alumnat de totes les edats. Som un centre que, com les altres escoles d’adults de Balears i de la resta de l’Estat espanyol, s’adapta a les noves demandes, realitats i situacions. Volem oferir una oferta formativa competencial, actualitzada i diversificada que doni resposta formativa, educativa i social a la població, com diu la Llei 4/2006 de 30 de març, d’educació i formació permanent de persones adultes de les Illes Balears. De fet, tots coneixem i tenim al nostre entorn més immediat històries d’èxit. No ens són gens desconegudes frases com: “Estudiar una FP de major m’ha canviat la vida”, “Jo no creia que seria capaç” “Puc fer una videoconferència amb els meus fills” o “Ha millorat la meva autoestima”. Són precisament aquestes les nostres prioritats: millorar les condicions laborals i que puguin continuar formant-se, envellir de forma activa i socialitzar i l'alfabetització, incloent aquí també la digital i l’emocional. En definitiva, el novell recinte servirà per transformar una escola dispersa i fragmentada en una escola cohesionada i unida. Serà una escola on conviuen diferents estudis, edats, nacionalitats, interessos i motivacions. Serà un referent per altres centres. Serà un lloc ple de vida. Serà un lloc on il·lusionem, entusiasmem i, sobretot, generem vincles. És evident que el nou continent ens ajudarà i molt, no obstant, està en les nostres mans fer que el contingut sigui el més rellevant Benvinguts!

Inglés título ESO prueba libre

"Dents de llet" de Lana Bastasic

 

Des del punt de vista de diversos nins es narren un sèrie d'anècdotes i successos d’infantesa. Son històries curtes brutals, plenes de dolor i , sobretot, d’angoixa. Menys mal que no som realment conscients de les coses que ens passen de petits.Quan som adults aquesta realitat  queda confusa entre el que recordem, com ho van redirigir els nostres  familiars i entorn, el que va passar realment, el que creem que va passar i com ho hem tractat d’ interpretar i reinterpretar amb el pas del temps. Frases senzilles i curtes però amb vocabulari precís i elevat qe demostra que ja no ho escriu un nin.