El discurs de la Reina tenia tots els ingredients necessaris però no va quallar. “¿Cómo están? Me asomo un momento a sus casas este sábado especial para hacerles una confesión...” Ahir em va agafar per sorpresa sentir estes paraules i veure a Letizia obrint l’Especial 50 anys d’Informe Semanal. Sabia que aquesta aparició duraria pocs minuts i volia prendre nota de tot el que deia i com ho deia. No obstant, l’atenció se me'n va anar a l’estanteria blanca amb llibres multicolors, al seu tratge fucsia, al jardí i als pins.Després va anar al seu llenguatge corporal i al constant moviment de les mans que em recordava al del seu marit. Finalment ja em vaig poder centrar en el discurs propi. Tot i això, continuava perdent-me i tornant a agafar el fil. Era massa informació per digerir. La periodista tractava d’embotir massa temes en tan sols tres minuts. Va parlar de la seva experiència personal com a substituta, els seus somnis, el que ha suposat el programa per tots els espanyols, la rigorositat, honestedat i credibilitat del programa, l’equip darrere de tot, l’apel·lació als records que cada u de nosaltres tenim, Omayra i el 13 anys de ambdues, reporters que després van treballar amb ella i un constant donar les gràcies per tot. Era el mateix discurs de sempre amb el mateix to de veu però canviant a l’home per la dona. Vaig poder comprovar que un discurs molt bo queda eclipsat per l’escenografia, les presses i el voler massa perfecció. A la Reina se li va oblidar el més bàsic: “Make everything as simple as possible, but not simpler.” que deia Einstein.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada