" Teatro, lo tuyo es puro teatro"

La darrera obra que he vist al teatre va ser ahir. Vaig anar a l'Auditorium de Palma a veure la versió de Javier Hernández de "Los Santos Inocentes". La setmana passada també vaig anar a veure "Ser o no ser" amb Juan Echanove. Feia temps que no anava al teatre pero sí que recorde que la sensació que tinc de la darrera i primera obra que he vist a la meva vida era totalment diferent. La primera que recorde és "La Cantant Calva" de Ionesco. Ens van dur quan anavem a secundària. Sols havíem de caminar uns pocs metres des de l'escola fins la Casa de Cultura. El camí va ser resultar d’allò més agradable ja que era de les poques vegades que sortiem de l'aula, anàvem amb altres classes i, a més,començava el "caloret valencià" típic del mes de març. No varem pagar res. En aquell temps La Generalitat Valenciana apostava pel teatre i subvencionava la majoria d’obres. De fet, gràcies a açò vam gaudir de moltes obres i actors com “ El Brujo” o Mary Carrillo a un poble de només 7000 habitants. A partir d’ahí vaig començar a aficionar-me a anar a veure representacions. Llegir em costava més ja que a l’escola sempre ens feien llegir obres de venjança i honor. Més tard, durant el període universitari vaig descobrir que hi havia obres escrites per ser representades, obres escrites per ser llegides i obres escrites per ser televisades. Va ser una època on vaig consumir molt de teatre i inclús vaig descobrir la famosa quarta pared a un cotxeria de “ El Carme”. També va ser quan vaig llegir "Rosencrantz and Guildenstern are dead" que em vaig reconciliar amb els clàssics. Aquesta obra narra els successos de "Hamlet" des del punt de vista de dos personatges secundaris. Em va agradar i vaig tenir la necessitat de llegir" Hamlet". Ahir, tot i que l'Auditorium estava ple de gom a gom, la sensació va ser totalment diferent. Només entrar a la sala fucsia em va envair un fort olor a humitat i a vellea. No m'atreveixo a dir la mitjana d’edat però crec que jo era una de les persones més joves d’allí. Està clar que dur grans companyies a Mallorca és car però hauríem de ser capaços d'apropar el teatre a tots els públics, no només als que se'l poden permetre. Demà dia 27 de març serà el Dia Mundial del Teatre i hem de seguir lluitant perquè que es facen realitat els dos temes tan diferents que reivindiquen les dues darreres obres que he vist.