La importància de les beques.

Vaig acabar 8é d’EGB en 1988. En aquell temps, si volies continuar estudiant, havies d’anar fora. Va donar la casualitat que aquell any van fer una extensió d’un institut al nostre poble. Molts varem poder estudiar ja que no suposava tant de gasto. Sempre vaig demanar beca, no era gran cosa però gràcies a eixa beca i les meues notes, vaig poder anar a estudiar francès a França durant 2 estius. A l’acabar COU ( 2n batxillerat), i amb la meua matrícula d’honor i el 10 del selectiu en llatí, volia fer Clàssiques. Em vaig tirar enrere perquè no podia permetrem estudiar una carrera i després no trobar feina. Vaig decidir anar a València on es podien agafar les assignatures comuns de Filologia Hispànica, Valencina i Anglogermànica. Ja decidiria més tard quina faria. Va arribar la Beca. 500000 pessetes. No era el que esperava, era molt més. Es tractava d’una beca compensatòria. Amb això, el que em donaven els meus avis i la comprensió dels meus pares i germans perquè era l’únic que no treballava, vaig poder viure a un pis amb 4 companys del poble. Quan pensava que em decantaria per Hispàniques perquè mai podria viatjar a Anglaterra, vaig decidir so.licitar la beca Erasmus. En aquell temps no hi havia moltes. Me la van donar. No eren massa diners però juntament amb la compensatòria de l’Estat i un altra que otorgava als millors estudiants de la Comunitat Valenciana la desapareguda Bancaixa, vaig poder marxar cap a Cardiff a fer 4t. Quan he vist aquesta setmana que l’Estat espanyol donarà més diners als alumnes que han de residir fora del seu domicili familiar, m’ha vengut al cap la sempre present trajectòria personal. No solament es tracta de ser bon alumne, constant i perseverant, necessitem l’ajuda del Govern per fer realitat els nostres somnis.