Enfocament

Acabe de comprar uns auriculars inalambrics i mentres estava escoltant un podcast s’interumpia l’audició i un altre audio  em deia que a no sé a qui li agradava la foto que jo acabava de penjar a Instagram. I és que constantment estem sentim piulades, beeps i alarmes del mòbil que ens requereixen a fer alguna cosa. Tot i que decidim no contestar a certs missatges , programar els enviaments o desactivar les notificacions, els constants renous al mòbil ens fan estar sempre alerta. Encara que pareix que son coses nocives, amb el temps ens adonem que no. Hi ha un cost en aquestes distraccions i hi ha un preu que paguem: fragmentació, cansanci i ansietat. No podem estar connectats les 24 hores al telèfon i menys en temes relacionats amb el treball. Entre els consells que ens donen per evitar tot açò, destaquen els següents : no tenir xarxes socials, no contestar enseguida als correus, no pensar durant la resta del temps d’oci en les activitats que no hem acabat durant el dia, etcetera. Per altra part, ha sortit un nou concepte que es diu “deep work” o “enfocament”. Aquest no és més que aïllar-se en un lloc sense distraccions  i treballar. Carl Newport ens diu que hi ha gent com Carl Yung, Mark Twain o J.K.Rowling que van adoptar aquesta  sèrie d’ hàbits a l’hora de treballar . Aquest “enfocament”  ha resultat no sols en ser més productius sinó feliços. Igual deuríem començar a saber desconectar. Àudio

Review: “ My sweet orange tree”

 “

My sweet orange tree” is a 2012 Brazilian film based on the novel of the same name which was written by the prolific author José Mauro de Vascounalos.

When an eight year-old boy, Zezé, realises that the only means to escape from a humble house and alcoholic father is to use his imagination and storytelling ability, he does not hesitate to do it. It is by talking to trees and later on to a grown-up that he finds relief.

No sooner had the first scene started that I already knew it would make me cry a river and cling to my armchair. The film starts with a big long shot where two unaccompanied  brothers ramble in an open field. This very fact depicts in a detailed way the labour and suffering we are about to experience. Not only did the scenery remind me of my own childhood but also contributed to creating a stifling atmosphere.

The cast is nothing but superb. Suffice to say that the minor, Joao Ávila, gives the solid performance required to make this memorable watch and deserves the highest praise. Were this a professional Hollywood production, he would have won the Oscar for Best Actor.

Likewise, the flawless performance of the supporting actor, José de Abreu, is thoroughly convincing. He totally captures this sense of authenticity by playing the role of Zezé’s best friend without being an indulgent father but a human being that just listens attentively without being judgemental.

With very little money and  magnificent work behind the camera, this film is technically impressive. It shows with great accuracy the reality and bright colours of the Brazilian landscape. 

Even though the production is totally dramatic, it remains true to the book. In fact, the director has truly transmitted the writer’s intention of being loyal to the child’s voice.

In conclusion, without any doubt whatsoever, it is a coming of age story worth watching. You will get hooked on it from the beginning.

Accés UIB més grans de 25. Kahoot

 Kahoot examen accés UIB més grans de 25 Examen anglès

Notes sobre la conferència de "Lifelong learning" de Teacher talking time

 

Longlife learning

• For you to live you need to learn.

• It's a  necessity. We have to adapt to this fast paced environment.

• A college degree doesn’t guarantee anything nowadays because everything becomes obsolete.

• It’s not an option but a necessity.

• Learning is existential

• Learning is lifelong because it occurs when we are conscious.

• It doesn't need to have a purpose although sometimes it has it . 

• It s an intrinsic part of the process of living. It doesn’t have to have an aim.

• It is a combination of processes throughout a lifetime: body and mind - knowledge, attitudes, skills, values, emotions, senses-.

• It transforms your life in a more cognitive way, in a more emotive way and practical way.

Benefits:

Educational and Economic:

⁃ We are facing changing markets so we will be able to adapt.

⁃  We will be able to spot new opportunities.

⁃ It gives us an opportunity to explore different career paths (Adjacent skills because we are not starting from scratch)

⁃ Genuine opportunity for joy: meeting new people, doing something intellectually stimulating, cultivating our curiosity.

⁃ It extends beyond the formal education.

⁃ Knowledge work; Acquire knowledge and then we pass it on.

How can we become effective lifelong learners?

⁃ From pedagogical to andrological ( driven by us)

⁃ We have to decide on our goals ( professional, personal…)

⁃ Design a learning environment

⁃ Practice metacognition.

⁃ Make it enjoyable. Have fun.

⁃ Lifelong learning is here to stay. We have to inculcate this mindset to students. DESIRE TO LEARN

Ibiza

Having lived in Ibiza for four memorable years, I was somehow reluctant to accept the tempting proposition of spending a long weekend there. However, it was the desire to show the city to my partner what had  prompted me to change my mind. 

After setting out everything, I set off to the airport on a Friday afternoon. Once there, I headed to the rent a car office and drove to the private apartment.The first thing that caught my attention in this short trip was that even though I immediately recognized the pristine landscape, the road was a far cry from previous years. As I had some time alone before picking up  my partner, I dared to stroll around. This brief walk was truly vigorous and evoked good memories; warm feelings, fragrant scents altogether with recurrent musings. It was as if time had not passed by.

The next morning, and this time accompanied by my soulmate, we directed our steps toward the quaint city of Dalt Vila. There we spent some time touring the walled city and the cobbled streets. After that, we visited some of the authentic towns and villages of the white island. In this route, not only did I revisit but rediscovered Santa Agnes and its almond trees, Sant Antoni's pretty promenade and the Gothic altarpiece of Sant Josep.

As for the culinary experience, I had previously booked at  some of the excellent restaurants in the most out-of-the-way spots. However strange it may sound, I was not travelling in the lap of luxury. In fact, the most memorable meal I had was a "sobrasada” omelette sandwich in the mythical Bar Can Costa

In conclusion, initial fears of spoiling the good memory of this coral island was far from being true. The only thing it did was to corroborate the famous Marcel Proust quotation “The real voyage of discovery consists not in seeking new landscapes but in having new eyes “. Company, meals, walks, landscape and feelings were familiar but at the same time they proved that having a beginner's mind was the most unrivalled experience.

Surveillance. The Pegasus project

 Have you ever googled “monitoring” or “surveillance”?

Unsurprisingly, these two terms are no longer a concept referring to the future  but they are a reality. According to wikipedia, monitoring refers to the observation of persons, things and places whereas surveillance has to do with the monitoring of activities by police or security officials for crimes or wrongdoing.

At first glance, it appears that these concepts are something we have to be worried about, specially with the new revelations to come. The capture of our image and movements, the need of a coded access card in order to get into the office in the morning or the fear of uttering some words and then finding related products on our social media are a case in point. It reminds us of dictators, totalitarianism or something sinister.

However, monitoring and surveillance is not just about a controlling practice but about a complex infrastructure which makes life easier and much more secure. For instance, when one goggles these terms, the results shown are about tobacco, environment and health and not about spying on us. In fact, there is a general concern in improving our living conditions. Besides, it is the outcome of modern organizational trends in workplaces and business towards efficient administration.

In conclusion, it can’t be argued that the future is here and we cannot do anything but to adapt to it and see the positive side. Even though, surveillance and monitoring may present many hazards and insecurities, in the long run the benefits will exceed them.

Accés a la universitat per més grans de 25 anys

 “L’examen de català va ser asequible, el de castellà un poc més complicat”. Aquest comentari és d’un alumne que ahir va fer la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. Avui les proves continuen amb les assignatures específiques. Estic segur que tots els que s’han presentat, aprovaran. Però, i els altres, tota la gent que va iniciar el curs de preparació i va deixar d’anar a classe? 

Com en tot, hi haurà milers de motius i raons per la qual han abandonat o els hi ha estat imposible compaginar-ho. El que està clar, i no s’alarmeu, és que no tot el món pot anar a la universitat. En primer lloc, el fet de tenir 25 anys no vol dir que un puga accedir tan fàcilment i, en segon, hi ha opcions, com per exemple l’ FP; molt més interessants i engrescadores.

Comencem, doncs, per la darrera. Quan un alumne es matricula a les classes d’accés, moltes vegades desconeix totes les altres opcions; tota la gran oferta formativa que hi ha al seu abast. És per tot  açò, que seria convenient tenir un equip al darrere que l’oriente i guie en tot aquest procés. Per altra part, una vegada ha decidit que allò que realment vol és un Grau, s’ha de ser realista i dissenyar una estratègia de com aconseguir-ho. De fet, el  famós mantra  “ Si vols, pots”  no és tan senzill com pareix. Fa temps que es van deixar els estudis, i com tot a la vida, requereix un procés. S’ha d’analitzar si bastarà fer un curs de preparació d’un any o si s'ha dedicar més temps i esforç.

En conclusió, aquesta nova oportunitat per millorar el nostre futur, ha de ser vista com un procés realista i conscient perquè puga esdevenir un èxit .

Mindfulness i compassió a l'aula d'educació d'adults

 

Durant aquesta setmana he pogut fer una pràctica completa de mindfulness a l’aula d’adults. Ja ho havia fet abans però no havia  acabat de “quallar”. Per què? Simplement per dos coses bàsiques; el fet que els alumnes tenien els seus llibres i materials damunt la taula i perquè, el més important, des d’un primer moment la pràctica va ser vista com un exercici de llengua, un exercici de comprensió auditiva.

Una vegada resolts aquestos factors i després de preparar les condicions òptimes, em vaig posar mans a l’obra perquè aquesta vegada fos un èxit. Un èxit que simplement consistia en gaudir d’una pràctica d'autocura emocional i postural.

El procés previ aquesta vegada va ser plantejar-me, preveure i anticipar posibles dubtes. Aquests van ser:

1. Explicar que no es tractava de res religiós o sectari.

2. No donar consells.

3. No invair espais.

4. Conseguir que fos una experiència en primera persona i que giraren la mirada cap a ells mateixos.

L’explicació de forma senzilla i clara aquests punts va ser:

1. Vaig explicar què era Mindfulness: “ Viure conscient cada moment i cada experiència”. 

1.1. Les aplicacions immediates a l’aula serien que es potència la concentració i la intel·ligència emocional i la qualitat de l’aprenentatge. Per altra part, els errors i frustracions del passat deixen de condicionar els processos d'aprenentatge. Vaig insistir en el fet que les emocions poden bloquejar els processos d'avaluació i autoavaluació.

1.2. Incrementa el benestar, satisfacció i calma la ira.

2. Aprendre a no jutjar i simplement escoltar. Ser conscients del poder de la paraula i dels silencis

3. i 4. Tot passa al cos, i per tant, és molt bó saber què passa a l’experiència personal i no a la de grup.

Pràctiques:

1. Jo: Què pensau d'aquestes frases?:

                  La felicitat consisteix en les connexions socials. 

                  És fer coses fer pels altres. 

                  És estar present en el moment

                  Algunes respostes:

                  “Venim a classe no sols per aprendre”

                  “Em sento bé ajudant a la meua veïna fent-li la compra”

                  “ Si em quede a casa tinc més dolor”

2. Escolta i comunicació conscient. En parelles i per torns  van comentar un problema que tenien en aquell moment. El que escoltava sols havia d’escoltar. Tampoc podia assentir amb gestos o mirades. Simplement havia d’estar present.

 Comentari: No sols van veure que no havíen de jutjar o donar opinió sinó que van veure que moltes vegades simplement consistia en escoltar el que altre volia dir.

Valoracions

Van comprovar que mindfulness no era sols un exercici de relaxació sinó que tenia un poder transformador

Va servir per empoderar-los i pujar l’autoestima.

Comprendre i empatitzar amb el grup.

En conclusió, l’enfocament d’aquesta pràctica com a algo fora de la matèria que estant aprenent ha servit per unir-nos més com a grup, crear cohesió i no veure l’escola d’adults com una simple activitat d’oci a la qual venen tres hores a la setmana.

Xisco

 “ Mira els exàmens de 1r d’ESO i et donaràs compte. Creia que ho sabia tot i només som una bombolleta a l’aire. Em feia falta cultura. No basta amb la visió d’un mateix quan ets gran”. Avui, després de l'avaluació li he demanat a Xisco perquè volia el Graduat. Ja m’ho havia dit abans; ell sols volia aprendre. De fet, tenia el seu treball, anava al seu ritme i no tenia pressa per acabar. Avui ja té el seu títol i a més està matriculat per fer les proves d’accés a la Universitat. No sols ha animat  els seus companys  a continuar endavant sinó que ha fet que els seus dos fills tornen a les aules. Per la meua part, aquesta relació inicial alumne-professor que vam iniciar a l’escola s’ha convertit en una amistat. En una amistat que no sols és bona sinó que és  d’aquelles que pots contar en els dits de les mans. Enhorabona Xisco.

Words matter.

 Words matter.

Des de desembre s'ha preparat el poema que va recitar. Ha fet investigacions de com s'han adreçat els Presidents a la nació, ha mirat tuits per vore què diu la gent, ha aprés cançons de Hamilton per poder pronuciar la "r". Ha pensat si llevar certes parts o no. Tot això i més hi ha darrere de qualsevol discurs.

Resaca

Avui resonen en el cap unes quates paraules del Congrés d'adults d'ahir:

 “ La educación no cambia al mundo, cambia a las personas que van a cambiar el mundo'' . Compromiso personal. Historias de una vida. Aquí no acaba nada. Food for thought. Trabajo en red. Inclusión. Intergeneracional. Intercultural. Recursos humanos y materiales. Radio educativa. Transversal. Bien común. Empoderamiento. Bienestar emocional. Importancia del móvil. Gestionar emociones. Brecha digital, emocional, social. Tecnología sencilla. Artículo 5 bis. Cocinar. Exalumnos. Reinserción. AVL. Diversidad. Manifiesto. Fidelizar al alumnado.  Tesis.  Horizontalidad. Visibilidad. Competencia lingüística. Sinergias conectadas y prolongadas en el tiempo. Competencias básicas. Lectoescritura. Autonomía. Tesis. Digitalización. Titulación. Proceso…#congresoepa