“L’examen de català va ser asequible, el de castellà un poc més complicat”. Aquest comentari és d’un alumne que ahir va fer la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. Avui les proves continuen amb les assignatures específiques. Estic segur que tots els que s’han presentat, aprovaran. Però, i els altres, tota la gent que va iniciar el curs de preparació i va deixar d’anar a classe?
Com en tot, hi haurà milers de motius i raons per la qual han abandonat o els hi ha estat imposible compaginar-ho. El que està clar, i no s’alarmeu, és que no tot el món pot anar a la universitat. En primer lloc, el fet de tenir 25 anys no vol dir que un puga accedir tan fàcilment i, en segon, hi ha opcions, com per exemple l’ FP; molt més interessants i engrescadores.
Comencem, doncs, per la darrera. Quan un alumne es matricula a les classes d’accés, moltes vegades desconeix totes les altres opcions; tota la gran oferta formativa que hi ha al seu abast. És per tot açò, que seria convenient tenir un equip al darrere que l’oriente i guie en tot aquest procés. Per altra part, una vegada ha decidit que allò que realment vol és un Grau, s’ha de ser realista i dissenyar una estratègia de com aconseguir-ho. De fet, el famós mantra “ Si vols, pots” no és tan senzill com pareix. Fa temps que es van deixar els estudis, i com tot a la vida, requereix un procés. S’ha d’analitzar si bastarà fer un curs de preparació d’un any o si s'ha dedicar més temps i esforç.
En conclusió, aquesta nova oportunitat per millorar el nostre futur, ha de ser vista com un procés realista i conscient perquè puga esdevenir un èxit .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada