Back to one’s own roots

 BACK TO ONE’S OWN ROOTS.

Hazy memories of my grandfather’s farm and the burning  desire of a mindset change were the convincing reasons I volunteered on a two-week organic farm program. Were these ideas germinating in my mind what I expected? Not absolutely sure yet, but definitely this decision was a truly rewarding experience.

Having to get up at the crack of dawn to milk the cows was not an appalling thing, especially,  for a person who is accustomed to an hour’s drive to get to his job. However, in the end, it resulted in a much more gratifying and mindful experience. In fact, the day started by doing a thoughtful practice; smelling, touching, feeling and observing how livestock behaved in their natural habitat.

Undoubtedly, working the land got me back to those memorable days where my grandfather and I would pick potatoes and tomatoes. Being in contact with nature also made me go back to the days where I would listen to the donkeys braying, the hens clucking and the spring chicken squeaking. It was a time where creatures graced freely and where they were not confined to concrete and battery cages.

Apart from the arduous tasks, our daily activities were varied. Some days we worked hard from sunrise to sunset but others we would identify rotation goals or gather data. Other days we simply sat in the peace and quietness of the countryside and enjoyed a homemade meal.

In conclusion, this exciting adventure has made me disconnect from the hustle and bustle of the city, reencounter my past and find my true self. I highly recommend this unforgettable life activity not only because it familiarises one with country life and sustainability but because it is beneficial for the self

1r trimestre de l'escenari B a l'escola d'adults

 

Normalment, a final de curs escolar, el professorat fem una memòria de com ha anat aquest. Estem a desembre, per què fer una valoració ara? La resposta està clara; hem començat de forma diferent i han canviat moltes coses. Unes reflexions en veu alta van bé per veure  si  volem continuar així o no.

En primer lloc, treballe a una escola d’adults on faig 20 hores lectives amb grup d’alumnes. Tinc tots els ensenyaments  i, a més,  soc tutor. Així doncs, tinc una visió bastant amplia i realista.

Començant per l’E.S.P.A, E.S.O, cal dir que abans que es decretara el ja tant famós escenari B, ja s’havia decidit que passara a ser semipresencial. Aquest fet ha tingut avantatges i desavantatges. El punt a favor és que tots els joves menors  que havien decidit deixar els instituts per venir als centres d’adults a fer el mateix que allà, ja no tenen aquest modus vivendi. No obstant, els  grans perjudicats  han estat els alumnes, sobretot gent gran,que ha decidit matricular-se per acabar l’educació secundària. No han entès allò de sessions col.lectives i sessions individuals. Ells, simplement, venen a fer classe, a que els hi expliques el tema, a fer les activitats... S’ha format un bon grupet i al final estem fent classes presencials.

Altres grups que tinc són les preparacions a proves d'accés a la Universitat  i a cicles de Grau Superior. Després d’haver dedicat unes quantes sessions a orientar-los sobre els estudis i què és el que ells realment volien fer, estem treballant a bon ritme. De fet, hi ha menys abandonament que altres anys i, a més, més  gent.

Pel que fa als diferents tallers, dir que hi ha un veritable “salad bowl”.  A una mateixa classe hi ha alumnes de diferents edats i nacionalitats. Hem  format també un bon grupet a cada aula i no fem semipresencialitat. Ens ha costat bastant decidir quina plataforma o eina empraríem en cas que ens tornessin a confinar. I, a hores d’ara,  no tinc molt clar si podríem emprar alguna o no. El que sí tinc clar és que ells saben que hi ha mil maneres i llocs on aprendre però que volen venir a classe perquè necessiten el contacte, el aprendre del professor, del company, i sobretot, saber que ells poden ensenyar-nos moltes coses.

En definitiva, aquest llarg trimestre m’ha confirmat que una presencialitat a les escoles d’adults és necessària no sols per l’èxit educatiu sinó per la cohesió social.

Gender violence

 

Gender violence

These days a lot of schools are preparing activities to raise awareness of gender equality and violence prevention. In fact, the Educational Government of the Balearic Islands has just published the map of actions each school will be carrying on the 25th of November, the International Day for the Elimination of Violence. These activities include songs, reading of manifestos, microplays, films, displays, etcetera.

But, why is it necessary?. It is necessary because of several reasons. The first and more important is that abuse thrives in silence. In fact, it has increased alarmingly since the outbreak of COVID. Secondly, domestic violence happens in families and close relationships; the last place we will think of. Moreover, it is a psychological trap disguised as love. At the beginning there is not a hint of control, anger or violence. This is the reason victims do not know they are being abused. On the other hand,  abusers know all the steps; they seduce, then they isolate the victim and finally they introduce the threat of violence. It is difficult to leave, especially if we bear in mind that most of the victims are killed after leaving.

 Therefore, we have the power to end domestic violence simply by breaking this silence. Victims need it and we can become their voices. Schools are the perfect place to give this voice and raise awareness of this plague.

Jesús García Ferre.

30é Aniversari escola d’adults

Aniversari escola d'adults. Jesús García Ferre

30é Aniversari escola d’adults

DESERT PLACES I THE SNOW MAN R. FROST I W. STEVENS

Darrerament sembla que estic narrant les meves memòries i posant fotos a les xarxes socials com si fos un artista o algú que ja, com deia una famosa cantant d'òpera, té més vida per darrere que per davant. Res més lluny de la realitat. No sóc famós i tinc més vida que mai. Però si, avui vull contar un moment que vaig passar molt dolent i com ho vaig superar. Va ser una mort. Quan et passen coses greus, tot el món ve i et consola, et diu com ho van superar, què has de fer, què els hi va funcionar a ells o simplement estan al teu costat en silenci... A mi no em va funcionar res fins que vaig ser jo el que em vaig adonar. Va ser a cinquè de carrera. Havia de comparar dos poemes. Vaig optar per dos autors transcendentalistes del XIX. Els poemes triats van ser aquestos dos:

THE SNOWMAN WALLACE STEVENS 

   One must have a mind of winter

To regard the frost and the boughs

Of the pine-trees crusted with snow;

And have been cold a long time

To behold the junipers shagged with ice,

The spruces rough in the distant glitter

Of the January sun; and not to think

Of any misery in the sound of the wind,

In the sound of a few leaves,

Which is the sound of the land

Full of the same wind

That is blowing in the same bare place

For the listener, who listens in the snow,

And, nothing himself, beholds

Nothing that is not there and the nothing that is

ROBERT FROST DESERT PLACES

Snow falling and night falling fast, oh, fast
In a field I looked into going past,
And the ground almost covered smooth in snow,
But a few weeds and stubble showing last.

The woods around it have it—it is theirs.
All animals are smothered in their lairs.
I am too absent-spirited to count;
The loneliness includes me unawares.

And lonely as it is, that loneliness
Will be more lonely ere it will be less—
A blanker whiteness of benighted snow
With no expression, nothing to express.

They cannot scare me with their empty spaces
Between stars—on stars where no human race is.
I have it in me so much nearer home
To scare myself with my own desert places.

En moments com aquestos convé tenir els dos poemes presents. Per cert, em van posar una A.

Reflexions

Tantes i tantes coses i reflexions que el professorat hem après i fet aquestos dies... No, no és que hem estat confinats a ca casa llegint coses, informant-nos, teoritzant , divagant sobre educació i pensant: “Aiii mira quina bona idea és açò“, “provaré aquesta plataforma”, “com s’ho curra aquest profe”. No s’ha tractat d’això, sinó que hem estat treballant de valent preparant classes, provant aplicacions com si fóssim experts i demostrant-ho tot via prova /error, corregint, formant-nos, compartint i ajudant a altres professors. De normal ja fem tot açò en el nostre dia a dia, el que passa és que ens falta temps. De fet, una de les reivindicacions del nostre col·lectiu sempre ha estat que volíem hores computables per formacions i també espais per coordinacions al nostre horari. Ara fem tot el que fèiem abans però de forma més pausada i reflexiva. No, no és que ara s'han posat de moda les formacions a distància del professorat; MOOCs, NOOCs, Mentor i INTEF, sinó que abans les fèiem en silenci, i a més, sabent que la majoria d’elles no certifiquen hores. Simplement el que passa és que ara s'ha fet més visible i evident. No, no és que els professors no sabem de tecnologia. No em crec allò que el professorat era analfabet digital i ara ha hagut d’aprendre des de zero. Estem parlant de gent amb formació, preocupacions, inquietuds, i sobretot, perquè de totes les professions que hi ha, ha triat aquesta que és eminentment vocacional. Clar que ens ha costat, i molt, però no ens ha resultat difícil perquè no teníem ni idea, sinó perquè no érem professors a distància i els nostres alumnes tampoc s’havien matriculat a un curs a distància. Tot aquell professor que no s’ha adaptat ni ha sabut com fer-ho, és que tampoc ho sabia o volia fer abans. Qui més qui menys interessat per l’educació ha fet alguna cosa. Aquí tampoc es tracta de ser experts, profes youtubers o estar a l’última en totes les aplicacions. La màxima que jo seguesc és la frase d’Albert Einstein “Everything should be made as simple as possible, but no simpler” o com em va dir un amic “ menos es más”. No, no és que els tutors s'han de fer càrrec ara de tot. El pes i importància dels tutors ha estat, és i serà fonamental. Com a tutor que som, veig que totes les instruccions i orientacions que ens donen des de les diferents comunitats autònomes i a tots els nivells educatius destaquen que ha de ser el tutor de cada curs el promotor, impulsor, facilitador, intermediari i encarregat de tota la paperassa. Curiosament resulta que dels 6 instituts en els quals he estat al llarg de 21 anys que duc en educació, el tutor, la majoria de vegades ha estat l’interí o el “professor ras” perquè els altres ja tenien càrrec; amb més reducció i més compensació econòmica. I em pregunte, si és tan important el tutor, perquè no se’l tracta com a tal? No, no és que l'alumnat no treballe ni sàpiga treballar a distància. L’alumnat, almenys el meu, ha respost millor del que em pensava. Ells no teniem un manual d’usuari al qual aferrar-se. Nosaltres sí o almenys, sabíem on buscar-lo. Ells no disposaven d’eines, recursos i estratègies. De fet, he tirat a faltar en totes les plataformes, xarxes i articles que he llegit infografies, consells, decàlegs de com ser estudiant a distància. Estic segur que cada centre ha enviat instruccions i consells de com ser estudiant a distància i no morir en l’intent, però han predominat més els articles per al professorat que per a l’alumnat. En definitiva, tantes i tantes coses boniques i positives que estem aprenent i millorant com a professors i com a persones que fan que tot aquest esforç no es vegi com una càrrega insuportable sinó com una oportunitat per al canvi, adaptabilitat i fer un món millor, que a la fi és el que busquem. Jesús

Profesores de adultos enredados

Durante el curso escolar 19-20 llevé a cabo una formación para profesores en mi centro: ”Professors d’adults en xarxa al CEPA”. El nombre elegido me permitía jugar con su doble sentido, por una parte, hacía referencia a la unión de todo el claustro, y por otra, al aprendizaje en línea. Empecé la sesión con un breve podcast. Seguidamente y tras hacer mención al artículo “ Dime cómo evaluas y té diré qué clase de profesor eres” de M.A. Santos Guerra, pasé a los objetivos: mejorar la competencia digital docente; mejorar comunicación con profesores y alumnos;  organizar el aprendizaje y la evaluación ; y, el más importante, aprender conectados.

Animé a colaborar en un blog de centro  con el objetivo de crear  comunidad, cohesión y sentimiento de pertenencia, sobre todo, porque en los centros de adultos se imparten muchas enseñanzas (formales y no formales) y “la gente va y viene y no se detiene”, es decir, no interactúa, no conoce lo que hace el vecino del aula de al lado ( otra vez doble sentido; ni un alumno sabe qué estudia otro alumno del mismo centro, ni un profesor sabe qué hace otro profesor).

Continuando con  los aspectos formales del curso y, centrándonos en a la enseñanza semipresencial que ofrecemos en el CEPA, vimos factores tales como decodificación, máximas de Grice y su relevancia  en la netiquetta -normas de comportamiento general en internet-, higiene postural, empatía y un largo etcétera. En cuanto a la creación de cursos utilizando la plataforma moodle vimos cómo comunicarnos, gestionar los cursos , estructura, diseño, tipos de retroalimentación y cómo dinamizarlos, siendo el forum cafetería una parte esencial (que no necesaria). Por lo que se refiere a la parte técnica, enseñé diferentes herramientas para la comunicación síncrona y asíncrona. También  cómo crear un podcast, un vídeo y un videotutorial. En relación a este último aspecto,  hice hincapié en la idea que nosotros no somos profesionales, ni tampoco profes youtubers. Así que,  no hay que preocuparse por la perfección, ruidos de fondo , espacios en blanco, etcétera. Además, hay magníficos vídeos, contenidos y recursos en la red, solo hay que saber  CURARLOS, y lo pongo en mayúscula porque junto al arte de saber contar historias, es la clave de todo en esta nueva etapa de la educación que acabamos de entrar. 

Destaqué en esta formación la importancia del claustro virtual. Este es una constante fuente de energía, motivación, abanico de recursos e ideas y agradecimiento inmediato a nuestro esfuerzo diario.  Sin embargo, y como reflejé en mi plan estratégico de centro, lo más importante es nuestra cohesión que, entre otras, se consigue compartiendo experiencias, pautas, recursos,  experiencias y no desde el confinamiento tan característico que teníamos antes de estar confinados.

No obstante, al finalizar la formación, me quedé con cierto mal sabor de boca porque ví que algunos profesores habían entendido este curso como un mero descubrimiento de recursos y aplicaciones para sus clases. Sin embargo, por sus unidades didácticas que, dadas las circunstancias,  han tenido que ser enviadas a la plataforma y no expuestas presencialmente, veo un futuro prometedor en el que los profesores del centro quieren y tienen necesidad del aprendizaje conectado.

Alumnat tutoria 4t

Conferència sectorial d'Educació 15/04/2020. Acords

 Acords MEFP i conselleries:

1. Benestar de les persones. Donar suport a estudiants, famílies i docents.
2. Mantenir l’educació durant el curs escolar i l'interès per aprendre.
3. Adaptar l’activitat lectiva a les circumstàncies.
4. Flexibilitzar el currículum.
5. Adaptar l’avaluació, promoció i titulació.
6. Treballar tota la comunitat de manera coordinada.
7. Preparar el pròxim curs.

Missatge alumnes escola d'adults