Reflexions

Tantes i tantes coses i reflexions que el professorat hem après i fet aquestos dies... No, no és que hem estat confinats a ca casa llegint coses, informant-nos, teoritzant , divagant sobre educació i pensant: “Aiii mira quina bona idea és açò“, “provaré aquesta plataforma”, “com s’ho curra aquest profe”. No s’ha tractat d’això, sinó que hem estat treballant de valent preparant classes, provant aplicacions com si fóssim experts i demostrant-ho tot via prova /error, corregint, formant-nos, compartint i ajudant a altres professors. De normal ja fem tot açò en el nostre dia a dia, el que passa és que ens falta temps. De fet, una de les reivindicacions del nostre col·lectiu sempre ha estat que volíem hores computables per formacions i també espais per coordinacions al nostre horari. Ara fem tot el que fèiem abans però de forma més pausada i reflexiva. No, no és que ara s'han posat de moda les formacions a distància del professorat; MOOCs, NOOCs, Mentor i INTEF, sinó que abans les fèiem en silenci, i a més, sabent que la majoria d’elles no certifiquen hores. Simplement el que passa és que ara s'ha fet més visible i evident. No, no és que els professors no sabem de tecnologia. No em crec allò que el professorat era analfabet digital i ara ha hagut d’aprendre des de zero. Estem parlant de gent amb formació, preocupacions, inquietuds, i sobretot, perquè de totes les professions que hi ha, ha triat aquesta que és eminentment vocacional. Clar que ens ha costat, i molt, però no ens ha resultat difícil perquè no teníem ni idea, sinó perquè no érem professors a distància i els nostres alumnes tampoc s’havien matriculat a un curs a distància. Tot aquell professor que no s’ha adaptat ni ha sabut com fer-ho, és que tampoc ho sabia o volia fer abans. Qui més qui menys interessat per l’educació ha fet alguna cosa. Aquí tampoc es tracta de ser experts, profes youtubers o estar a l’última en totes les aplicacions. La màxima que jo seguesc és la frase d’Albert Einstein “Everything should be made as simple as possible, but no simpler” o com em va dir un amic “ menos es más”. No, no és que els tutors s'han de fer càrrec ara de tot. El pes i importància dels tutors ha estat, és i serà fonamental. Com a tutor que som, veig que totes les instruccions i orientacions que ens donen des de les diferents comunitats autònomes i a tots els nivells educatius destaquen que ha de ser el tutor de cada curs el promotor, impulsor, facilitador, intermediari i encarregat de tota la paperassa. Curiosament resulta que dels 6 instituts en els quals he estat al llarg de 21 anys que duc en educació, el tutor, la majoria de vegades ha estat l’interí o el “professor ras” perquè els altres ja tenien càrrec; amb més reducció i més compensació econòmica. I em pregunte, si és tan important el tutor, perquè no se’l tracta com a tal? No, no és que l'alumnat no treballe ni sàpiga treballar a distància. L’alumnat, almenys el meu, ha respost millor del que em pensava. Ells no teniem un manual d’usuari al qual aferrar-se. Nosaltres sí o almenys, sabíem on buscar-lo. Ells no disposaven d’eines, recursos i estratègies. De fet, he tirat a faltar en totes les plataformes, xarxes i articles que he llegit infografies, consells, decàlegs de com ser estudiant a distància. Estic segur que cada centre ha enviat instruccions i consells de com ser estudiant a distància i no morir en l’intent, però han predominat més els articles per al professorat que per a l’alumnat. En definitiva, tantes i tantes coses boniques i positives que estem aprenent i millorant com a professors i com a persones que fan que tot aquest esforç no es vegi com una càrrega insuportable sinó com una oportunitat per al canvi, adaptabilitat i fer un món millor, que a la fi és el que busquem. Jesús