1r trimestre de l'escenari B a l'escola d'adults

 

Normalment, a final de curs escolar, el professorat fem una memòria de com ha anat aquest. Estem a desembre, per què fer una valoració ara? La resposta està clara; hem començat de forma diferent i han canviat moltes coses. Unes reflexions en veu alta van bé per veure  si  volem continuar així o no.

En primer lloc, treballe a una escola d’adults on faig 20 hores lectives amb grup d’alumnes. Tinc tots els ensenyaments  i, a més,  soc tutor. Així doncs, tinc una visió bastant amplia i realista.

Començant per l’E.S.P.A, E.S.O, cal dir que abans que es decretara el ja tant famós escenari B, ja s’havia decidit que passara a ser semipresencial. Aquest fet ha tingut avantatges i desavantatges. El punt a favor és que tots els joves menors  que havien decidit deixar els instituts per venir als centres d’adults a fer el mateix que allà, ja no tenen aquest modus vivendi. No obstant, els  grans perjudicats  han estat els alumnes, sobretot gent gran,que ha decidit matricular-se per acabar l’educació secundària. No han entès allò de sessions col.lectives i sessions individuals. Ells, simplement, venen a fer classe, a que els hi expliques el tema, a fer les activitats... S’ha format un bon grupet i al final estem fent classes presencials.

Altres grups que tinc són les preparacions a proves d'accés a la Universitat  i a cicles de Grau Superior. Després d’haver dedicat unes quantes sessions a orientar-los sobre els estudis i què és el que ells realment volien fer, estem treballant a bon ritme. De fet, hi ha menys abandonament que altres anys i, a més, més  gent.

Pel que fa als diferents tallers, dir que hi ha un veritable “salad bowl”.  A una mateixa classe hi ha alumnes de diferents edats i nacionalitats. Hem  format també un bon grupet a cada aula i no fem semipresencialitat. Ens ha costat bastant decidir quina plataforma o eina empraríem en cas que ens tornessin a confinar. I, a hores d’ara,  no tinc molt clar si podríem emprar alguna o no. El que sí tinc clar és que ells saben que hi ha mil maneres i llocs on aprendre però que volen venir a classe perquè necessiten el contacte, el aprendre del professor, del company, i sobretot, saber que ells poden ensenyar-nos moltes coses.

En definitiva, aquest llarg trimestre m’ha confirmat que una presencialitat a les escoles d’adults és necessària no sols per l’èxit educatiu sinó per la cohesió social.