Anem a Costureta: d’abril 2020

dimarts, 21 d’abril del 2020

Reflexions

Tantes i tantes coses i reflexions que el professorat hem après i fet aquestos dies... No, no és que hem estat confinats a ca casa llegint coses, informant-nos, teoritzant , divagant sobre educació i pensant: “Aiii mira quina bona idea és açò“, “provaré aquesta plataforma”, “com s’ho curra aquest profe”. No s’ha tractat d’això, sinó que hem estat treballant de valent preparant classes, provant aplicacions com si fóssim experts i demostrant-ho tot via prova /error, corregint, formant-nos, compartint i ajudant a altres professors. De normal ja fem tot açò en el nostre dia a dia, el que passa és que ens falta temps. De fet, una de les reivindicacions del nostre col·lectiu sempre ha estat que volíem hores computables per formacions i també espais per coordinacions al nostre horari. Ara fem tot el que fèiem abans però de forma més pausada i reflexiva. No, no és que ara s'han posat de moda les formacions a distància del professorat; MOOCs, NOOCs, Mentor i INTEF, sinó que abans les fèiem en silenci, i a més, sabent que la majoria d’elles no certifiquen hores. Simplement el que passa és que ara s'ha fet més visible i evident. No, no és que els professors no sabem de tecnologia. No em crec allò que el professorat era analfabet digital i ara ha hagut d’aprendre des de zero. Estem parlant de gent amb formació, preocupacions, inquietuds, i sobretot, perquè de totes les professions que hi ha, ha triat aquesta que és eminentment vocacional. Clar que ens ha costat, i molt, però no ens ha resultat difícil perquè no teníem ni idea, sinó perquè no érem professors a distància i els nostres alumnes tampoc s’havien matriculat a un curs a distància. Tot aquell professor que no s’ha adaptat ni ha sabut com fer-ho, és que tampoc ho sabia o volia fer abans. Qui més qui menys interessat per l’educació ha fet alguna cosa. Aquí tampoc es tracta de ser experts, profes youtubers o estar a l’última en totes les aplicacions. La màxima que jo seguesc és la frase d’Albert Einstein “Everything should be made as simple as possible, but no simpler” o com em va dir un amic “ menos es más”. No, no és que els tutors s'han de fer càrrec ara de tot. El pes i importància dels tutors ha estat, és i serà fonamental. Com a tutor que som, veig que totes les instruccions i orientacions que ens donen des de les diferents comunitats autònomes i a tots els nivells educatius destaquen que ha de ser el tutor de cada curs el promotor, impulsor, facilitador, intermediari i encarregat de tota la paperassa. Curiosament resulta que dels 6 instituts en els quals he estat al llarg de 21 anys que duc en educació, el tutor, la majoria de vegades ha estat l’interí o el “professor ras” perquè els altres ja tenien càrrec; amb més reducció i més compensació econòmica. I em pregunte, si és tan important el tutor, perquè no se’l tracta com a tal? No, no és que l'alumnat no treballe ni sàpiga treballar a distància. L’alumnat, almenys el meu, ha respost millor del que em pensava. Ells no teniem un manual d’usuari al qual aferrar-se. Nosaltres sí o almenys, sabíem on buscar-lo. Ells no disposaven d’eines, recursos i estratègies. De fet, he tirat a faltar en totes les plataformes, xarxes i articles que he llegit infografies, consells, decàlegs de com ser estudiant a distància. Estic segur que cada centre ha enviat instruccions i consells de com ser estudiant a distància i no morir en l’intent, però han predominat més els articles per al professorat que per a l’alumnat. En definitiva, tantes i tantes coses boniques i positives que estem aprenent i millorant com a professors i com a persones que fan que tot aquest esforç no es vegi com una càrrega insuportable sinó com una oportunitat per al canvi, adaptabilitat i fer un món millor, que a la fi és el que busquem. Jesús

Profesores de adultos enredados

Durante el curso escolar 19-20 llevé a cabo una formación para profesores en mi centro: ”Professors d’adults en xarxa al CEPA”. El nombre elegido me permitía jugar con su doble sentido, por una parte, hacía referencia a la unión de todo el claustro, y por otra, al aprendizaje en línea. Empecé la sesión con un breve podcast. Seguidamente y tras hacer mención al artículo “ Dime cómo evaluas y té diré qué clase de profesor eres” de M.A. Santos Guerra, pasé a los objetivos: mejorar la competencia digital docente; mejorar comunicación con profesores y alumnos; organizar el aprendizaje y la evaluación ; y, el más importante, aprender conectados.

Animé a colaborar en un blog de centro con el objetivo de crear comunidad, cohesión y sentimiento de pertenencia, sobre todo, porque en los centros de adultos se imparten muchas enseñanzas (formales y no formales) y “la gente va y viene y no se detiene”, es decir, no interactúa, no conoce lo que hace el vecino del aula de al lado ( otra vez doble sentido; ni un alumno sabe qué estudia otro alumno del mismo centro, ni un profesor sabe qué hace otro profesor).

Continuando con los aspectos formales del curso y, centrándonos en a la enseñanza semipresencial que ofrecemos en el CEPA, vimos factores tales como decodificación, máximas de Grice y su relevancia en la netiquetta -normas de comportamiento general en internet-, higiene postural, empatía y un largo etcétera. En cuanto a la creación de cursos utilizando la plataforma moodle vimos cómo comunicarnos, gestionar los cursos , estructura, diseño, tipos de retroalimentación y cómo dinamizarlos, siendo el forum cafetería una parte esencial (que no necesaria). Por lo que se refiere a la parte técnica, enseñé diferentes herramientas para la comunicación síncrona y asíncrona. También cómo crear un podcast, un vídeo y un videotutorial. En relación a este último aspecto, hice hincapié en la idea que nosotros no somos profesionales, ni tampoco profes youtubers. Así que, no hay que preocuparse por la perfección, ruidos de fondo , espacios en blanco, etcétera. Además, hay magníficos vídeos, contenidos y recursos en la red, solo hay que saber CURARLOS, y lo pongo en mayúscula porque junto al arte de saber contar historias, es la clave de todo en esta nueva etapa de la educación que acabamos de entrar.

Destaqué en esta formación la importancia del claustro virtual. Este es una constante fuente de energía, motivación, abanico de recursos e ideas y agradecimiento inmediato a nuestro esfuerzo diario. Sin embargo, y como reflejé en mi plan estratégico de centro, lo más importante es nuestra cohesión que, entre otras, se consigue compartiendo experiencias, pautas, recursos, experiencias y no desde el confinamiento tan característico que teníamos antes de estar confinados.

No obstante, al finalizar la formación, me quedé con cierto mal sabor de boca porque ví que algunos profesores habían entendido este curso como un mero descubrimiento de recursos y aplicaciones para sus clases. Sin embargo, por sus unidades didácticas que, dadas las circunstancias, han tenido que ser enviadas a la plataforma y no expuestas presencialmente, veo un futuro prometedor en el que los profesores del centro quieren y tienen necesidad del aprendizaje conectado.