" Tens cara de..."

Tots els dimarts i dijous de matí entre a la classe de 4t ESPA. Després de la salutació inicial, encendre la pissarra digital i traure els llibres, comencem classe. Sempre tenc el costum de dir-li Sergio a Rafa. Tota la classe comença a riure perquè sempre em passa el mateix. Confonc el nom des de l’octubre que començàrem les classes. L’altre dia, quan esclataven les rialles els vaig dir que hi ha una disciplina que es diu pragmàtica que estudia l’ús de la llengua. No estava planejat fer això a classe sinó que havíem de llegir un text sobre “Noisy neighbours”. No obstant, i a grans trets, els vaig explicar la importància del context on es pronuncien les paraules, la intenció de qui les diu i els efectes que provoquen en els oients. Per exemple, quantes vegades ens hem enfadat amb algú perquè hem interpretat un missatge de whatsapp de forma errònia o totalment diferent a la intenció amb què el va escriure l’emissor. Va ser Grice el que va parlar del principi de cooperació en la conversa i que sempre s’han de respectar 4 màximes: 1. Quantitat: “Fes la teva contribució tan informativa com se’t demana, ni més ni menys”; 2. Qualitat: No digues allò de què no tingues proves o cregues fals; 3. Rellevància. “Aporta informacions relacionades amb el tema de què es parla”; 4. Manera:” Evita l’obscuritat en l’expressió, ambigüitat, siguis breu”. La transgressió d’aquestes dona lloc a les ironies, doble sentit, acudits i malentesos. En aquest camp, també són importants els díctics, la famosa frase “ Vuelvo en una hora” a la porta d’una tenda, sempre ens fa demanar-nos “ i a quina hora marxaria?”, “estarà al caure?” A tot açò, hem d’afegir que hi ha disciplines relacionades amb la pragmàtica com poden esser la sociolingüística o la psicologia que estudien el llenguatge no verbal, la cultura de cada país. Algunes cultures tendeixen a ser més properes i d’altres tendeixen a guardar les distàncies. De vegades la proximitat física cap a l’emissor o el receptor pot ser vist com una violació de l’espai vital. A més, hi ha estudis que expliquen com i perquè li demostrem confiança a l’altra persona (no creuar els peus, mirar als ulls, palmes de les mans obertes, no posar objectes enmig de les persones que estan assegudes fent un cafè…) Un altre estudi, per exemple, explica la psicologia dels colors: blau, icalma i profunditat; groc, originalitat i optimisme; roig, acció i amor; verd, tranquil·litat, esperança… Aquesta és la raó per la qual en la majoria d’escoles i hospitals predomina el verd. Hi ha tot un món molt interessant darrere la pragmàtica i la psicologia. De fet hi ha estudis quasi per a tot, entre ells i responent al plantejament inicial de cridar un alumne per un altre nom,respon al fet que la nostra ment crea associacions bé siga per similituds fonètiques o físiques. Així que ja ho sabeu, quan us diguen tens cara d’Antònia, Rafa, Jesús… penseu que hi ha una raó científica per a tot açò.