Aquest any estem de celebracions. El nostre centre compleix 30 anys, és l’any Europeu de l’Educació d’adults i jo fa 10 anys que faig classe al CEPA Calvià.
Per reforçar aquest aspecte lúdic, innovador, reflexiu, visibilitzador i perquè tenim ganes de fer coses engrescadores tant per a l’alumnat com per al professorat on tots aprenem de tots, hem fet diverses activitats: sortides interdisciplinars; lectura de versos entre illes; estem preparant un flashmob amb més centres d’adults d’àmbit estatal; treballs col·laboratius… Tot açò i enllaçat a la celebració dels nostres trenta primers anys, ens fa reforçar no sols aquest sentiment de pertinença a la comunitat educativa, sinó que potencia el desig d’aprendre i adquirir un bagatge que ens acompanyarà al llarg de la vida.
Pel que fa a 2017 com a any de l’educació d’adults, l’EAEA (European Association of Adults) ha publicat un manifest amb el lema “El poder i l’alegria de l’aprenentatge”. En ell es reflecteixen les bones pràctiques que estem fent els diferents centres d’adults a Europa i també es demostra de manera clara i sòlida perquè som necessaris. Un dels motius esmentats al manifest, i per a mi, un dels més rellevants, és que estem teixint una tela que va més enllà de l’aprenentatge. Aquestos resultats es tradueixen en beneficis per a l’individu i per a la societat i moltes més coses.
Parlar del darrer motiu de celebració, els meus 10 anys al CEPA Calvià, és un fet més íntim, personal i emocional però m’agradaria poder compartir amb vosaltres una petita part d’aquesta experiència. Vaig arribar a l’escola amb plaça definitiva sense saber ben bé què hi trobaria, en què consistia l’educació d’adults, les edats dels meus alumnes, els seus interessos, etcètera. Amb il·lusió i ganes pel nou canvi, em vaig estrenar amb la tutoria d’un primer d’ESPA, del qual no sols recorde tots el noms dels alumnes, Ana, Raúl, Ángel, Estefania, per anomenar-ne uns quants, sinó que encara a dia d’avui estem en contacte. També aquest any vaig fer classe de preparació per a proves d’accés a cicles de formació professional a Sara i Pedro els quals més tard van fer el cicle d’Infantil i després van decidir anar a la UIB a fer Magisteri. Inma, qui també estava a aquesta classe, no va aprovar l’examen però va decidir fer batxillerat nocturn i després va marxar a Anglaterra. També vaig tenir un grup de dones que podien haver començat fent 3r ESPA, ja que tenien EGB, però van decidir començar per 1r. Estudiarem amb molts esforços degut als seus respectius treballs, els fills i tant de temps sense fer escola. Venien tots els dies. Sèiem junts en una taula gran per a fer “costureta”. Xarràvem, apreníem, rèiem i de tant en tant duien xocalata amb xurros. De les quatre alumnes: Mari Carmen, Hortensia, Encarni i María José, tres van fer al nostre centre un CFGM de Tècnic en Cures auxiliar d’infermeria.
També anomenaré els magnífics companys que vaig tenir en aquest inici de viatge, Lluc, Lina, Pere… dels quals vaig aprendre, gaudir i als quals mai oblidaré; molts d’ells estan a altres centres o s’han jubilat.
Tant alumnes com professors m’han ensenyat que l’educació consisteix en emocionar-te, apassionar-te, implicar-te, decebre’t, enfadar-te, empatitzar, riure i en definitiva “mirar amb nous ulls”.
Més tard vaig passar a ser cap de departament de Comunicació. En aquesta etapa em vaig enriquir d’altres experiències. Em vaig adaptar al ritme i interessos dels alumnes més joves, vaig canviar i repensar la forma d’ensenyar i aprendre. Em vaig implicar més en aspectes institucionals i de gestió i en fer cursos de noves tecnologies i reciclatge de llengua a Anglaterra. Després, farà ara 4 anys, em varen proposar formar part de l’equip directiu. Vaig acceptar perquè volia donar un pas més, implicar-me més a l’escola, canviar un poc de rol, veure-ho tot des d’una perspectiva diferent, treballar per millorar, formar part d’una escola i d’un projecte comú on tot eI procés educatiu fos més efectiu i afectiu. Vull dir que com a part de l’equip directiu, estem en el procés. Cada dia anem adaptant-nos, innovant i millorant.Vull afegir, en aquest aspecte que des de la direcció del centre i tot el claustre, tenim en compte que allò important són les persones i que volem obrir-nos, descobrir i experimentar.Tots plegats volem transmetre la idea que l’escola no és tan sols un lloc on es ve a treure’s el títol de secundària sinó a enriquir-nos i créixer com a persones. En definitiva,volem transmetre Ia passió per saber, com deia Humbolt.
Per concloure, aquest any de celebracions ha de ser motiu d’alegria; l’alegria d’aprendre i aprendre tots de tots.Es tracta de fluir i millorar aprenent amb passió i interès.Ja ho deia Paulo Freire: “Les persones no es fan en el silenci, sinó en el treball i la reflexió”.
Aquest any estem de celebracions. El nostre centre compleix 30 anys, és l’any Europeu de l’Educació d’adults i jo fa 10 anys que faig classe al CEPA Calvià.
Per reforçar aquest aspecte lúdic, innovador, reflexiu, visibilitzador i perquè tenim ganes de fer coses engrescadores tant per a l’alumnat com per al professorat on tots aprenem de tots, hem fet diverses activitats: sortides interdisciplinars; lectura de versos entre illes; estem preparant un flashmob amb més centres d’adults d’àmbit estatal; treballs col·laboratius… Tot açò i enllaçat a la celebració dels nostres trenta primers anys, ens fa reforçar no sols aquest sentiment de pertinença a la comunitat educativa, sinó que potencia el desig d’aprendre i adquirir un bagatge que ens acompanyarà al llarg de la vida.
Pel que fa a 2017 com a any de l’educació d’adults, l’EAEA (European Association of Adults) ha publicat un manifest amb el lema “El poder i l’alegria de l’aprenentatge”. En ell es reflecteixen les bones pràctiques que estem fent els diferents centres d’adults a Europa i també es demostra de manera clara i sòlida perquè som necessaris. Un dels motius esmentats al manifest, i per a mi, un dels més rellevants, és que estem teixint una tela que va més enllà de l’aprenentatge. Aquestos resultats es tradueixen en beneficis per a l’individu i per a la societat i moltes més coses.
Parlar del darrer motiu de celebració, els meus 10 anys al CEPA Calvià, és un fet més íntim, personal i emocional però m’agradaria poder compartir amb vosaltres una petita part d’aquesta experiència. Vaig arribar a l’escola amb plaça definitiva sense saber ben bé què hi trobaria, en què consistia l’educació d’adults, les edats dels meus alumnes, els seus interessos, etcètera. Amb il·lusió i ganes pel nou canvi, em vaig estrenar amb la tutoria d’un primer d’ESPA, del qual no sols recorde tots el noms dels alumnes, Ana, Raúl, Ángel, Estefania, per anomenar-ne uns quants, sinó que encara a dia d’avui estem en contacte. També aquest any vaig fer classe de preparació per a proves d’accés a cicles de formació professional a Sara i Pedro els quals més tard van fer el cicle d’Infantil i després van decidir anar a la UIB a fer Magisteri. Inma, qui també estava a aquesta classe, no va aprovar l’examen però va decidir fer batxillerat nocturn i després va marxar a Anglaterra. També vaig tenir un grup de dones que podien haver començat fent 3r ESPA, ja que tenien EGB, però van decidir començar per 1r. Estudiarem amb molts esforços degut als seus respectius treballs, els fills i tant de temps sense fer escola. Venien tots els dies. Sèiem junts en una taula gran per a fer “costureta”. Xarràvem, apreníem, rèiem i de tant en tant duien xocalata amb xurros. De les quatre alumnes: Mari Carmen, Hortensia, Encarni i María José, tres van fer al nostre centre un CFGM de Tècnic en Cures auxiliar d’infermeria.
També anomenaré els magnífics companys que vaig tenir en aquest inici de viatge, Lluc, Lina, Pere… dels quals vaig aprendre, gaudir i als quals mai oblidaré; molts d’ells estan a altres centres o s’han jubilat.
Tant alumnes com professors m’han ensenyat que l’educació consisteix en emocionar-te, apassionar-te, implicar-te, decebre’t, enfadar-te, empatitzar, riure i en definitiva “mirar amb nous ulls”.
Més tard vaig passar a ser cap de departament de Comunicació. En aquesta etapa em vaig enriquir d’altres experiències. Em vaig adaptar al ritme i interessos dels alumnes més joves, vaig canviar i repensar la forma d’ensenyar i aprendre. Em vaig implicar més en aspectes institucionals i de gestió i en fer cursos de noves tecnologies i reciclatge de llengua a Anglaterra. Després, farà ara 4 anys, em varen proposar formar part de l’equip directiu. Vaig acceptar perquè volia donar un pas més, implicar-me més a l’escola, canviar un poc de rol, veure-ho tot des d’una perspectiva diferent, treballar per millorar, formar part d’una escola i d’un projecte comú on tot eI procés educatiu fos més efectiu i afectiu. Vull dir que com a part de l’equip directiu, estem en el procés. Cada dia anem adaptant-nos, innovant i millorant.Vull afegir, en aquest aspecte que des de la direcció del centre i tot el claustre, tenim en compte que allò important són les persones i que volem obrir-nos, descobrir i experimentar.Tots plegats volem transmetre la idea que l’escola no és tan sols un lloc on es ve a treure’s el títol de secundària sinó a enriquir-nos i créixer com a persones. En definitiva,volem transmetre Ia passió per saber, com deia Humbolt.
Per concloure, aquest any de celebracions ha de ser motiu d’alegria; l’alegria d’aprendre i aprendre tots de tots.Es tracta de fluir i millorar aprenent amb passió i interès.Ja ho deia Paulo Freire: “Les persones no es fan en el silenci, sinó en el treball i la reflexió”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada