Proposta regulació ESPA

Segons Mario A. Ramírez l’ objectiu de l’ educació d’ adults és el benestar de tots. Efectivament, 2017 Any Europeu de l’ Educació d’ adults, l ‘ EAEA ( European Association of Aduts) ha publicat un manifest amb lema “ El poder i l’ alegria de l’ aprenetatge” on no sols es reflecteixen les bones pràctiques que estan fent els diferents centres d’ adults a Europa sinó que també és una demostració clara i sólida de perquè son necessaris els centres d’ adults.Una de les paraules clau seria que estem invertint en futur ja que tant a curt com a llarg termini la única i fructífera recollida son els ingents beneficis per l’ individu,la societat i l’ economia . És per això, que davant la consulta pública sobre la proposta d’ elaboració d’ una ordre que regule l’ ESO a adults a les Illes i faig aquestes breus pinzellades que esper siguin propostes de millora a tenir en compte: Currículum Actualitzar, millorar i revisar l’ oferta formativa; - Molta oferta no formal podria passar a ser formal ;certificacions català castellà per estrangers, idiomes. (A la darrera convocatòria de proves lliures de català a Mallorca hi ha hagut 5.000 matriculats.) - Envelliment població demanda més cursos , especialitats i varietat ( ja no sols Ensenyaments Inicials ja que cada dia acudeix més i més gent amb estudis ) 2. Facilitar, promocionar i animar l’ accés als distints nivells del sistema educatiu. Alumnat que ha vingut al centre a fer un taller d’ idiomes i després s’ ha animat a fer un aprova d’ accés i ha acabat fent un grau. 3. Agrupar, explicar, unificar, simplificar i no duplicar l’oferta formativa ( ESO- Certificats de professionalitat,proves d’ accés a grau mitjà, cursos Competències Clau i proves Competències; la majoria de vegades l’ alumnat no sap què ha d’ estudiar i el professorat tampoc sap ben bé en què consisteix cada cosa). 4. Valoració inicial o proves via per tot l’ alumnat per part d’ una comissió. En qualsevol cas, els mòduls convalidats amb una C, si que han de comptar per la qualificació de la nota mitjana de l’ ESO . 5. Més pes a la figura del tutor i l’ acció tutorial. 6. Demanar opinió al professorat que treballa al CEPAs i que son els que realment coneixen la realitat, deficiències i necessitats. 7. Facilitar el coneixement mutuu. 8. Alfabetitzar en TIC 9. Contextulitzar-lo i adaptar-lo a realitat que ens envolta. No podem continuar ensenyant de la mateixa manera que es fa a un IES perquè la metodologia i materials didàctics estan adaptats a les seves edats. El nostre alumnat provee d’ un fracàs escolar considerable o fa temps que va deixar els estudis, té altres interesos, ja té experiència en el món laboral. Competències Docents/ Metodologia. Professorat que tinga passió per ensenyar; coherència, responsabilitat compartida i implicació. Per a aconseguir-ho es fa necessari formar i renovar equips pedagògics. En definitiva nous rols i reptes del professorat. Construir i/o redissenyar la forma d’ ensenyar. L’ alumnat prove de fracàs escolar considerable o va abandonar els estudis fa molt de temps. 3. Millorar competència digital tant d’ alumnat com professorat. Obligatori tenir un projecte TIC/ TAC al centre. 4. Treballar amb els alumnes fent-los partícips del procés d’aprenentatge i coneixement. Per això és necessari saber què és el que els interessa realment , conèixer el nostre l’ alumnat i facilitar el diàleg i la colaboració. 5. Generar dinàmiques de reflexió i interacció en el professorat. 6. Unificar criteris. 7. Construir i planificar unitats didàctiques que fomentin el desig d’ aprendre; implicar als alumnes en activitats i projectes. 8.Tècniques i estratègies del funcionament de cada grup-classe. 9. Autonomia d’ aprenetantge de l’ alumne i fer un pla individual. 10.Dinamització, participació i implicació en el centre ; reunions equips docents productives i motivadores, contextualització , consens, fomentar sortides extraescolars, associacions, barri. En definitiva, sentit de pertinença al centre. 11. Oferir cursos que permeten la flexibilitat i conciliació amb altres acivitats i responsabilitats. 12. Compartir i conèixer bones pràctiques . Què s’ està fent a a altres centres. Què és el qué funciona i què és el que no. Cooperació; grups de treball, seminaris , blogs compartits . 13. Concienciació, viisibilitat i propaganda dins la comunitat educativa i fora d’ ella; articles a periòdics, revistes d’ educació. 14. Estudi exhaustiu abandonament escolar amb accions concretes per minvar-lo. 15. Lideratge efectiu i afectiu.

" Tens cara de..."

Tots els dimarts i dijous de matí entre a la classe de 4t ESPA. Després de la salutació inicial, encendre la pissarra digital i traure els llibres, comencem classe. Sempre tenc el costum de dir-li Sergio a Rafa. Tota la classe comença a riure perquè sempre em passa el mateix. Confonc el nom des de l’octubre que començàrem les classes. L’altre dia, quan esclataven les rialles els vaig dir que hi ha una disciplina que es diu pragmàtica que estudia l’ús de la llengua. No estava planejat fer això a classe sinó que havíem de llegir un text sobre “Noisy neighbours”. No obstant, i a grans trets, els vaig explicar la importància del context on es pronuncien les paraules, la intenció de qui les diu i els efectes que provoquen en els oients. Per exemple, quantes vegades ens hem enfadat amb algú perquè hem interpretat un missatge de whatsapp de forma errònia o totalment diferent a la intenció amb què el va escriure l’emissor. Va ser Grice el que va parlar del principi de cooperació en la conversa i que sempre s’han de respectar 4 màximes: 1. Quantitat: “Fes la teva contribució tan informativa com se’t demana, ni més ni menys”; 2. Qualitat: No digues allò de què no tingues proves o cregues fals; 3. Rellevància. “Aporta informacions relacionades amb el tema de què es parla”; 4. Manera:” Evita l’obscuritat en l’expressió, ambigüitat, siguis breu”. La transgressió d’aquestes dona lloc a les ironies, doble sentit, acudits i malentesos. En aquest camp, també són importants els díctics, la famosa frase “ Vuelvo en una hora” a la porta d’una tenda, sempre ens fa demanar-nos “ i a quina hora marxaria?”, “estarà al caure?” A tot açò, hem d’afegir que hi ha disciplines relacionades amb la pragmàtica com poden esser la sociolingüística o la psicologia que estudien el llenguatge no verbal, la cultura de cada país. Algunes cultures tendeixen a ser més properes i d’altres tendeixen a guardar les distàncies. De vegades la proximitat física cap a l’emissor o el receptor pot ser vist com una violació de l’espai vital. A més, hi ha estudis que expliquen com i perquè li demostrem confiança a l’altra persona (no creuar els peus, mirar als ulls, palmes de les mans obertes, no posar objectes enmig de les persones que estan assegudes fent un cafè…) Un altre estudi, per exemple, explica la psicologia dels colors: blau, icalma i profunditat; groc, originalitat i optimisme; roig, acció i amor; verd, tranquil·litat, esperança… Aquesta és la raó per la qual en la majoria d’escoles i hospitals predomina el verd. Hi ha tot un món molt interessant darrere la pragmàtica i la psicologia. De fet hi ha estudis quasi per a tot, entre ells i responent al plantejament inicial de cridar un alumne per un altre nom,respon al fet que la nostra ment crea associacions bé siga per similituds fonètiques o físiques. Així que ja ho sabeu, quan us diguen tens cara d’Antònia, Rafa, Jesús… penseu que hi ha una raó científica per a tot açò.

The power and joy of learning

Aquest any estem de celebracions. El nostre centre compleix 30 anys, és l’any Europeu de l’Educació d’adults i jo fa 10 anys que faig classe al CEPA Calvià. Per reforçar aquest aspecte lúdic, innovador, reflexiu, visibilitzador i perquè tenim ganes de fer coses engrescadores tant per a l’alumnat com per al professorat on tots aprenem de tots, hem fet diverses activitats: sortides interdisciplinars; lectura de versos entre illes; estem preparant un flashmob amb més centres d’adults d’àmbit estatal; treballs col·laboratius… Tot açò i enllaçat a la celebració dels nostres trenta primers anys, ens fa reforçar no sols aquest sentiment de pertinença a la comunitat educativa, sinó que potencia el desig d’aprendre i adquirir un bagatge que ens acompanyarà al llarg de la vida. Pel que fa a 2017 com a any de l’educació d’adults, l’EAEA (European Association of Adults) ha publicat un manifest amb el lema “El poder i l’alegria de l’aprenentatge”. En ell es reflecteixen les bones pràctiques que estem fent els diferents centres d’adults a Europa i també es demostra de manera clara i sòlida perquè som necessaris. Un dels motius esmentats al manifest, i per a mi, un dels més rellevants, és que estem teixint una tela que va més enllà de l’aprenentatge. Aquestos resultats es tradueixen en beneficis per a l’individu i per a la societat i moltes més coses. Parlar del darrer motiu de celebració, els meus 10 anys al CEPA Calvià, és un fet més íntim, personal i emocional però m’agradaria poder compartir amb vosaltres una petita part d’aquesta experiència. Vaig arribar a l’escola amb plaça definitiva sense saber ben bé què hi trobaria, en què consistia l’educació d’adults, les edats dels meus alumnes, els seus interessos, etcètera. Amb il·lusió i ganes pel nou canvi, em vaig estrenar amb la tutoria d’un primer d’ESPA, del qual no sols recorde tots el noms dels alumnes, Ana, Raúl, Ángel, Estefania, per anomenar-ne uns quants, sinó que encara a dia d’avui estem en contacte. També aquest any vaig fer classe de preparació per a proves d’accés a cicles de formació professional a Sara i Pedro els quals més tard van fer el cicle d’Infantil i després van decidir anar a la UIB a fer Magisteri. Inma, qui també estava a aquesta classe, no va aprovar l’examen però va decidir fer batxillerat nocturn i després va marxar a Anglaterra. També vaig tenir un grup de dones que podien haver començat fent 3r ESPA, ja que tenien EGB, però van decidir començar per 1r. Estudiarem amb molts esforços degut als seus respectius treballs, els fills i tant de temps sense fer escola. Venien tots els dies. Sèiem junts en una taula gran per a fer “costureta”. Xarràvem, apreníem, rèiem i de tant en tant duien xocalata amb xurros. De les quatre alumnes: Mari Carmen, Hortensia, Encarni i María José, tres van fer al nostre centre un CFGM de Tècnic en Cures auxiliar d’infermeria. També anomenaré els magnífics companys que vaig tenir en aquest inici de viatge, Lluc, Lina, Pere… dels quals vaig aprendre, gaudir i als quals mai oblidaré; molts d’ells estan a altres centres o s’han jubilat. Tant alumnes com professors m’han ensenyat que l’educació consisteix en emocionar-te, apassionar-te, implicar-te, decebre’t, enfadar-te, empatitzar, riure i en definitiva “mirar amb nous ulls”. Més tard vaig passar a ser cap de departament de Comunicació. En aquesta etapa em vaig enriquir d’altres experiències. Em vaig adaptar al ritme i interessos dels alumnes més joves, vaig canviar i repensar la forma d’ensenyar i aprendre. Em vaig implicar més en aspectes institucionals i de gestió i en fer cursos de noves tecnologies i reciclatge de llengua a Anglaterra. Després, farà ara 4 anys, em varen proposar formar part de l’equip directiu. Vaig acceptar perquè volia donar un pas més, implicar-me més a l’escola, canviar un poc de rol, veure-ho tot des d’una perspectiva diferent, treballar per millorar, formar part d’una escola i d’un projecte comú on tot eI procés educatiu fos més efectiu i afectiu. Vull dir que com a part de l’equip directiu, estem en el procés. Cada dia anem adaptant-nos, innovant i millorant.Vull afegir, en aquest aspecte que des de la direcció del centre i tot el claustre, tenim en compte que allò important són les persones i que volem obrir-nos, descobrir i experimentar.Tots plegats volem transmetre la idea que l’escola no és tan sols un lloc on es ve a treure’s el títol de secundària sinó a enriquir-nos i créixer com a persones. En definitiva,volem transmetre Ia passió per saber, com deia Humbolt. Per concloure, aquest any de celebracions ha de ser motiu d’alegria; l’alegria d’aprendre i aprendre tots de tots.Es tracta de fluir i millorar aprenent amb passió i interès.Ja ho deia Paulo Freire: “Les persones no es fan en el silenci, sinó en el treball i la reflexió”.