Els petits grans moments
A vegades, la feina de professor pot semblar invisible. Classes, exercicis, correccions, explicacions… Tot junt forma part d’un procés llarg i discret. Però hi ha setmanes, com aquesta, en què tot pren un altre sentit.
Ahir van sortir les notes de les proves d’accés a grau superior. Alguns alumnes van escriure per explicar com els hi havia anat. També han escrit una vegada han sortit els resultats. No ho havien de fer, però ho han fet. De repen, et sorprens: un correu breu, una línia de text, un agraïment senzill. “He aprovat!”, “Gràcies per tot!”. I és quan ho entens tot.
No hi ha satisfacció més gran que aquesta: saber que has format part d’un camí que continua. Que aquella empenta, aquella confiança, ha donat el seu fruit. Que quan arriba el moment de la veritat, se’n recorden de tu.
I potser això és el més bonic de tot: no només veure com avancen, sinó sentir que, d’alguna manera, encara caminen amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada