Accés a la universitat per més grans de 25 anys

 “L’examen de català va ser asequible, el de castellà un poc més complicat”. Aquest comentari és d’un alumne que ahir va fer la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. Avui les proves continuen amb les assignatures específiques. Estic segur que tots els que s’han presentat, aprovaran. Però, i els altres, tota la gent que va iniciar el curs de preparació i va deixar d’anar a classe? 

Com en tot, hi haurà milers de motius i raons per la qual han abandonat o els hi ha estat imposible compaginar-ho. El que està clar, i no s’alarmeu, és que no tot el món pot anar a la universitat. En primer lloc, el fet de tenir 25 anys no vol dir que un puga accedir tan fàcilment i, en segon, hi ha opcions, com per exemple l’ FP; molt més interessants i engrescadores.

Comencem, doncs, per la darrera. Quan un alumne es matricula a les classes d’accés, moltes vegades desconeix totes les altres opcions; tota la gran oferta formativa que hi ha al seu abast. És per tot  açò, que seria convenient tenir un equip al darrere que l’oriente i guie en tot aquest procés. Per altra part, una vegada ha decidit que allò que realment vol és un Grau, s’ha de ser realista i dissenyar una estratègia de com aconseguir-ho. De fet, el  famós mantra  “ Si vols, pots”  no és tan senzill com pareix. Fa temps que es van deixar els estudis, i com tot a la vida, requereix un procés. S’ha d’analitzar si bastarà fer un curs de preparació d’un any o si s'ha dedicar més temps i esforç.

En conclusió, aquesta nova oportunitat per millorar el nostre futur, ha de ser vista com un procés realista i conscient perquè puga esdevenir un èxit .

Mindfulness i compassió a l'aula d'educació d'adults

 

Durant aquesta setmana he pogut fer una pràctica completa de mindfulness a l’aula d’adults. Ja ho havia fet abans però no havia  acabat de “quallar”. Per què? Simplement per dos coses bàsiques; el fet que els alumnes tenien els seus llibres i materials damunt la taula i perquè, el més important, des d’un primer moment la pràctica va ser vista com un exercici de llengua, un exercici de comprensió auditiva.

Una vegada resolts aquestos factors i després de preparar les condicions òptimes, em vaig posar mans a l’obra perquè aquesta vegada fos un èxit. Un èxit que simplement consistia en gaudir d’una pràctica d'autocura emocional i postural.

El procés previ aquesta vegada va ser plantejar-me, preveure i anticipar posibles dubtes. Aquests van ser:

1. Explicar que no es tractava de res religiós o sectari.

2. No donar consells.

3. No invair espais.

4. Conseguir que fos una experiència en primera persona i que giraren la mirada cap a ells mateixos.

L’explicació de forma senzilla i clara aquests punts va ser:

1. Vaig explicar què era Mindfulness: “ Viure conscient cada moment i cada experiència”. 

1.1. Les aplicacions immediates a l’aula serien que es potència la concentració i la intel·ligència emocional i la qualitat de l’aprenentatge. Per altra part, els errors i frustracions del passat deixen de condicionar els processos d'aprenentatge. Vaig insistir en el fet que les emocions poden bloquejar els processos d'avaluació i autoavaluació.

1.2. Incrementa el benestar, satisfacció i calma la ira.

2. Aprendre a no jutjar i simplement escoltar. Ser conscients del poder de la paraula i dels silencis

3. i 4. Tot passa al cos, i per tant, és molt bó saber què passa a l’experiència personal i no a la de grup.

Pràctiques:

1. Jo: Què pensau d'aquestes frases?:

                  La felicitat consisteix en les connexions socials. 

                  És fer coses fer pels altres. 

                  És estar present en el moment

                  Algunes respostes:

                  “Venim a classe no sols per aprendre”

                  “Em sento bé ajudant a la meua veïna fent-li la compra”

                  “ Si em quede a casa tinc més dolor”

2. Escolta i comunicació conscient. En parelles i per torns  van comentar un problema que tenien en aquell moment. El que escoltava sols havia d’escoltar. Tampoc podia assentir amb gestos o mirades. Simplement havia d’estar present.

 Comentari: No sols van veure que no havíen de jutjar o donar opinió sinó que van veure que moltes vegades simplement consistia en escoltar el que altre volia dir.

Valoracions

Van comprovar que mindfulness no era sols un exercici de relaxació sinó que tenia un poder transformador

Va servir per empoderar-los i pujar l’autoestima.

Comprendre i empatitzar amb el grup.

En conclusió, l’enfocament d’aquesta pràctica com a algo fora de la matèria que estant aprenent ha servit per unir-nos més com a grup, crear cohesió i no veure l’escola d’adults com una simple activitat d’oci a la qual venen tres hores a la setmana.