Back to one’s own roots

 BACK TO ONE’S OWN ROOTS.

Hazy memories of my grandfather’s farm and the burning  desire of a mindset change were the convincing reasons I volunteered on a two-week organic farm program. Were these ideas germinating in my mind what I expected? Not absolutely sure yet, but definitely this decision was a truly rewarding experience.

Having to get up at the crack of dawn to milk the cows was not an appalling thing, especially,  for a person who is accustomed to an hour’s drive to get to his job. However, in the end, it resulted in a much more gratifying and mindful experience. In fact, the day started by doing a thoughtful practice; smelling, touching, feeling and observing how livestock behaved in their natural habitat.

Undoubtedly, working the land got me back to those memorable days where my grandfather and I would pick potatoes and tomatoes. Being in contact with nature also made me go back to the days where I would listen to the donkeys braying, the hens clucking and the spring chicken squeaking. It was a time where creatures graced freely and where they were not confined to concrete and battery cages.

Apart from the arduous tasks, our daily activities were varied. Some days we worked hard from sunrise to sunset but others we would identify rotation goals or gather data. Other days we simply sat in the peace and quietness of the countryside and enjoyed a homemade meal.

In conclusion, this exciting adventure has made me disconnect from the hustle and bustle of the city, reencounter my past and find my true self. I highly recommend this unforgettable life activity not only because it familiarises one with country life and sustainability but because it is beneficial for the self

1r trimestre de l'escenari B a l'escola d'adults

 

Normalment, a final de curs escolar, el professorat fem una memòria de com ha anat aquest. Estem a desembre, per què fer una valoració ara? La resposta està clara; hem començat de forma diferent i han canviat moltes coses. Unes reflexions en veu alta van bé per veure  si  volem continuar així o no.

En primer lloc, treballe a una escola d’adults on faig 20 hores lectives amb grup d’alumnes. Tinc tots els ensenyaments  i, a més,  soc tutor. Així doncs, tinc una visió bastant amplia i realista.

Començant per l’E.S.P.A, E.S.O, cal dir que abans que es decretara el ja tant famós escenari B, ja s’havia decidit que passara a ser semipresencial. Aquest fet ha tingut avantatges i desavantatges. El punt a favor és que tots els joves menors  que havien decidit deixar els instituts per venir als centres d’adults a fer el mateix que allà, ja no tenen aquest modus vivendi. No obstant, els  grans perjudicats  han estat els alumnes, sobretot gent gran,que ha decidit matricular-se per acabar l’educació secundària. No han entès allò de sessions col.lectives i sessions individuals. Ells, simplement, venen a fer classe, a que els hi expliques el tema, a fer les activitats... S’ha format un bon grupet i al final estem fent classes presencials.

Altres grups que tinc són les preparacions a proves d'accés a la Universitat  i a cicles de Grau Superior. Després d’haver dedicat unes quantes sessions a orientar-los sobre els estudis i què és el que ells realment volien fer, estem treballant a bon ritme. De fet, hi ha menys abandonament que altres anys i, a més, més  gent.

Pel que fa als diferents tallers, dir que hi ha un veritable “salad bowl”.  A una mateixa classe hi ha alumnes de diferents edats i nacionalitats. Hem  format també un bon grupet a cada aula i no fem semipresencialitat. Ens ha costat bastant decidir quina plataforma o eina empraríem en cas que ens tornessin a confinar. I, a hores d’ara,  no tinc molt clar si podríem emprar alguna o no. El que sí tinc clar és que ells saben que hi ha mil maneres i llocs on aprendre però que volen venir a classe perquè necessiten el contacte, el aprendre del professor, del company, i sobretot, saber que ells poden ensenyar-nos moltes coses.

En definitiva, aquest llarg trimestre m’ha confirmat que una presencialitat a les escoles d’adults és necessària no sols per l’èxit educatiu sinó per la cohesió social.